Jacques Stückgold

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Stückgold
Biografia
Naixement29 gener 1877 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Jacques Stückgold (Varsòvia, 29 de gener de 1877 - Manhattan, 4 de maig de 1953) va ser un cantant (tenor) polonès-alemany-americà i professor de cant.

Jacques Stückgold[1] era fill del banquer Schlama Stückgold i Eva Rotmil, era la cosina gran de l'enginyer i pintor Stanislaus Stückgold. Va créixer en una família jueva de classe mitjana alta interessada en la música. Va estudiar cant a Varsòvia, Milà, Venècia i Pesaro, entre d'altres amb Alessandro Bonci, Ottavio Nouvelli i Felice Coen.[2] Stückgold es va convertir en professor de cant, primer a Karlsruhe el 1899 i després a Múnic, on també va cantar a l'òpera de la cort. El 1924 fou nomenat professor vocal a la Universitat de Música de Berlín.

Stückgold es va casar amb la seva estudiant de cant Grete Schneidt (nom artístic Grete Stückgold), que va tenir una gran carrera com a soprano, van tenir la filla Eva, nascuda el 1919 i el matrimoni es va divorciar el 1929. Fins i tot abans de la transferència del poder als nacionalsocialistes el 1933, professors de Berlín com Max Trapp, Romuald Wikarski i Valeska Burgstaller [3] van exigir al rector Georg Schünemann que el tragués de la universitat per raons racistes, a la seva distància de la universitat, la seva esposa es va alliberar després de la tardor de 1932 [4] i va haver d'emigrar als EUA, privada dels seus drets i de tot. Del 1933 al 1937 encara va ser professor de cant al "City College" de Nova York.

Entre els seus estudiants figuraven Marcella Craft, Willi Domgraf-Fassbaender, Zdenka Faßbender, Pál Komáromy, Anny Konetzni, Bruce Low, Zinka Milanov, Hans Tänzler, Marcel Wittrisch i Fritz Zohsel.

Referències[modifica]

  1. Werner Röder; Herbert A. Strauss, (Hrsg.), Biographisches Handbuch der deutschsprachigen Emigration nach 1933 / International Biographical Dictionary of Central European Emigrés 1933-1945, Vol II, 2 München : Saur 1983 ISBN 3-598-10089-2, S. 1144
  2. Jacques Stückgold im Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit (LexM)
  3. zu Valeska Burgstaller siehe Johannes Laas: Das geistliche Chorwerk Max Baumanns : Kirchenmusik im Spannungsfeld des Zweiten Vatikanischen Konzils. Paderborn : Schöningh, 2013. Zugl.: Berlin, Univ. der Künste, Diss., 2012 DNB
  4. Dietmar Schenk: Die Hochschule für Musik zu Berlin: Preußens Konservatorium zwischen romantischem Klassizismus und Neuer Musik, 1869 - 1932/33. Stuttgart : Steiner, 2004, S. 101, S. 138