Jerónimo Manrique de Lara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  |
| Mort | 1r setembre 1595 província d’Àvila |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 1595 – 1595 ← Gaspar de Quiroga – Pedro Portocarrero → | |
 Bisbe d'Àvila | |
| 5 abril 1591 – ← Pedro Fernández de Temiño – Juan Velázquez de las Cuevas → Diòcesi: bisbat d'Àvila | |
 Bisbe de Cartagena | |
| 19 gener 1583 (Julià) – ← Gómez Zapata – Sancho Dávila Toledo → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universidad Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, jurista, bisbe catòlic |
| Família | |
| Pare | Alfonso Manrique de Lara |
Jerónimo Manrique de Lara (?,? - Àvila, 22 de setembre de 1595) va ser un religiós castellà, al servei de Felip II de Castella, que va ser bisbe de Cartagena i d'Àvila, membre de la Inquisició, que va arribar a ser inquisidor general, però amb un breu mandat de deu mesos.
Fill natural del cardenal Alfonso Manrique de Lara, que va ser també inquisidor general en època de Carles V.[1] Col·legial de San Ildefonso d'Alcalá de Henares, membre del Consell del Rei de la Santa Inquisició. Va ser nomenat bisbe de Cartagena, pren possessió el 30 de març de 1583, i encara que demostra interés per venir personalment a la diòcesi, segons ell mateix, el rei va demanar-li que romanguès a la capital. Finalment, va presentar-se a Múrcia el 23 d'octubre de 1583, i durant el seu mandat se celebra un sínode. Després d'estar molt de temps a Madrid al servei de Felip II, és enviat a la Cancelleria de Valladolid el 1589. Malgrat que va demanar de forma reiterada retornar a la seva diòcesi, va quedar-se a Valladolid fins que va ser promogut al bisbat d'Àvila el novembre de 1590, càrrec que exercí fins a la seva mort.[2]
Jurista eclesiàstic, va tenir una carrera important dins de la inquisició fins a prendre possessió del càrrec d'inquisidor general l'1 de maig de 1595, succeint a Gaspar de Quiroga, i sent ja bisbe d'Àvila.[2] Les butlles papals pel càrrec d'inquisidor van arribar el 10 de febrer de 1595, i mor el 22 de setembre del mateix any.[3] Durant l'exercici d'aquest càrrec va tenir poca importància, a causa de la curta durada del mandat, de deu mesos, per la seva mort aquell mateix any.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Llorente, 1823, p. 65.
- ↑ 2,0 2,1 Olivares Terol, 2003, p. 57.
- ↑ Llorente, 1822, p. 219.
Bibliografia[modifica]
- Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la inquisición de España (en castellà). Tom IX. Madrid: Imprenta del censor, 1822.
- Llorente, Juan Antonio. Historia de la Inquisicion de España, desde la muerte de Carlos Quinto hasta la revolución de 1820. Madrid: Imprenta de A. Bobée, 1823.
- Olivares Terol, María José «Los obispos de la diócesis cartaginense durante el siglo XVI y sus relaciones con el cabildo catedralicio» (en castellà). Revista Murgetana. Real Academia Alfonso X el Sabio, núm. 109, 2009, pàg. 47-65.