John Glückstadt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJohn Glückstadt
Fitxa
DireccióUlf Miehe Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticGeorg von Kieseritzky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHeinz Angermeyer Modifica el valor a Wikidata
GuióUlf Miehe i Walter Fritzsche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEberhard Schoener Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJürgen Jürges Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHeidi Genée Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSüddeutscher Rundfunk Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0163023 Filmaffinity: 451685 Letterboxd: john-gluckstadt Allmovie: vm111124 TCM: 485989 TMDB.org: 264541 Modifica el valor a Wikidata

John Glückstadt és un llargmetratge alemany en blanc i negre escrit i dirigit per Ulf Miehe amb un guió basat en la novel·la Ein Doppelganger de Theodor Storm. Fou protagonitzada per Dieter Laser i Marie-Christine Barrault. L'estrena alemanya va tenir lloc l'1 de juliol de 1975 en el marc del Festival Internacional de Cinema de Berlín. La pel·lícula es va llançar a tot el país el 22 d'agost de 1975.

Argument[modifica]

Nord d'Alemanya, mitjan segle xix. L'aturat John Hansen, que fa el servei militar, participa en un robatori junt amb el lladre Wenzel. Hansen és atrapat per la policia i posat a disposició judicial. El veredicte: sis anys de presó. Després de complir la seva condemna a la presó de Glückstadt, torna a la seva petita ciutat natal del nord d'Alemanya i a partir d'aleshores és anomenat John Glückstadt pels residents. Hansen fa feines esporàdiques i coneix la treballadora no qualificada Hanna. Els dos es casen i aviat tindran un fill.

Però la parella no serà feliç; la pobresa és massa gran i ambdues són reduïdes per societats hostils a causa de la seva baixa situació social i pel seu passat. Quan un dia Hanna recorda al seu marit el seu passat, es produeix una forta discussió. Hansen colpeja la seva dona tan durament que cau i mor poc després. Tot i així, el veí de Hansen l'ajuda a ocultar la causa de la mort. John Hansen ara intenta escapar amb la seva filla petita. Però li prenen la nena i la posen a un orfenat. Hansen decideix llavors fer un acte de desesperació: segrestar la seva pròpia filla i fugir amb ella a Amèrica, per començar de nou i construir un futur per a ell i la seva filla sense pensar en el passat.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

La pel·lícula va ser nominada a l'Os d'Or al 25è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] Lactor principal Dieter Laser i el director Ulf Miehe van guanyar els premis al millor actor i al millor director novell als Deutscher Filmpreis de 1975

Crítiques[modifica]

A Frankfurter Allgemeine Zeitung deia que John Glückstadt estava «clarament dissenyat per al cinema pel que fa a la seva estètica, que ja s'ha convertit en una raresa notable a Alemanya» i, malgrat totes les crítiques individuals al director de Miehe, va resumir: «No obstant això, s'ha convertit en una pel·lícula força notable el blanc i negre melancòlic de la qual coincideix amb l'atmosfera que coneixem per Effi Briest de Fassbinder».[2]

Lexikon des Internationalen Films va escriure: «La pel·lícula, amb les seves motivacions i emocions, captiva amb el seu sentit de l'estil, la urgència i els excel·lents intèrprets».[3]

A Das Großes Personenlexikon der Film de Kay Weniger, és elogiada la interpretació de l'actor principal: «Ja en el seu treball debut, John Glückstadt de Theodor Storm, Laser es va mostrar com un actor de personatge extraordinàriament madur.»[4]

Referències[modifica]

  1. «25th Berlin International Film Festival». berlinale.de. [Consulta: 4 juliol 2010].
  2. Wilfried Wiegands Artikel Junger deutscher Film am Ziel?, in: FAZ vom 5. Juli 1975
  3. Klaus Brüne (Red.): Lexikon des Internationalen Films Band 4, S. 1891. Reinbek bei Hamburg 1987.
  4. Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Die Schauspieler, Regisseure, Kameraleute, Produzenten, Komponisten, Drehbuchautoren, Filmarchitekten, Ausstatter, Kostümbildner, Cutter, Tontechniker, Maskenbildner und Special Effects Designer des 20. Jahrhunderts. Band 4: H – L. Botho Höfer – Richard Lester. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 594.

Enllaços externs[modifica]