José María Belloch Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé María Belloch Puig
Biografia
Naixement1918 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Benalmádena (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de Barcelona
23 juliol 1977 – 23 octubre 1980
← Salvador Sánchez-Terán Hernández – Josep Coderch i Planas →
Governador civil de la província de Guipúscoa
21 gener 1977 – 25 juliol 1977
← José Manuel Menéndez-Manjón y Sancho-Miñano (en) Tradueix – Antonio de Oyarzábal →
Governador civil de la província de Huelva
11 agost 1976 – 21 gener 1977
← Fernando Gil Nieto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJutge
PartitUnió Democràtica de Catalunya
Unió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJuan Alberto Belloch Julbe Modifica el valor a Wikidata

José María Belloch Puig (1918 - Benalmádena (província de Màlaga), 2 de novembre de 1984)[1] fou un jutge i polític català, governador civil de Barcelona. També és pare de Juan Alberto Belloch Julbe.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret i jutge de professió, fou membre de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas i delegat del Movimiento Nacional a la província de Terol[2] va ser jutge a Mora de Rubielos i va escriure guions per a algunes pel·lícules.[3]

Fou membre del Grup Tácito durant la Transició Espanyola, publicant articles amb el pseudònim Seny Nou. Després milità a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) quan formava part de l'Equip Demòcrata Cristià Espanyol, per a ingressar posteriorment a la Unió de Centre Democràtic.

Fou governador civil de la província de Huelva (agost de 1976- gener de 1977), de Guipúscoa el 1977 i de la província de Barcelona de juliol de 1977 a octubre de 1980. Fou el primer governador civil catalanoparlant des de 1939 i destacà per la seva manca de bel·ligerància en el procés autonòmic català, per tal d'evitar conflictes. Va mantenir bones relacions amb Narcís Serra i Jordi Pujol, i no gaire bones amb Josep Tarradellas.[4] Durant el seu mandat van esdevenir el cas Scala (gener de 1978) i els fets de l'onze de setembre de 1978 quan va morir Gustau Muñoz d'un tret de la policia.

Obres[modifica]

  • Prohibido vivir, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1978

Referències[modifica]

  1. ↑ Obituari a El País, 8/11/1984
  2. ↑ Biografias a El País, 11/08/1976
  3. ↑ JOSÉ MARÍA BELLOCH: PROFESOR, JUEZ Y ESCRITOR. UNA MIRADA DE CINE AL FINAL DE LA DÉCADA DE LOS CINCUENTA.
  4. ↑ Dimite José María Belloch, gobernador civil de Barcelona, El País, 23-10-1978


Càrrecs públics
Precedit per:
Salvador Sánchez-Terán Hernández 		Governador Civil de Barcelona

1977-1980 		Succeït per:
Josep Coderch i Planas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_María_Belloch_Puig&oldid=32764309»