José Ríos y Tortajada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1700  Ademús |
| Mort | 1777 (76/77 anys) Cullera |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Poesia |
José Ríos y Tortajada (Ademús, País Valencià, ? – Cullera, 1777) va ser sacerdot, col·leccionista d'antiguitats i escriptor.
Vida[modifica]
Després d'estudiar al seminari de Sogorb i doctorar-s'hi en teologia, va ser beneficiat de l'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús;[1] posteriorment obtingué la rectoria de Llíria, on s'estigué una quinzena d'anys, i després la de Cullera (ca 1747).
No tan sols va tenir afició per les lletres, també va ser un reputat col·leccionista d'antiguitats: va donar la seva col·lecció de monedes antigues al museu de la biblioteca de l'Arquebisbat de València. Va ser qualificador de la Inquisició de València. Va morir sobtadament a Cullera el 1777 després d'un procés amb la justícia, encara que l'estimació dels seus feligresos feu que li dediquessin un carrer a la vila.
Obra escrita[modifica]
El doctor Ríos va escriure especialment sermons, publicats a la ciutat de València. També algunes poesies, tant en castellà com en català. Escrigué un opuscle sobre una làpida romana trobada a Llíria. També diversos sermons, tots relacionats amb els jesuïtes valencians:
- Sermon del glorioso Patriarca S. Ignacio de Loyola, Fundador de la Compañía de Jesús Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1741
- El Arbol Grande de Gandia S. Francisco de Borja. Oracion que en la Colegial, y en fiesta de dicha Ciudad dixo en el dia 10 de Octubre 1748 Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1748
- Platica que dixo ... Josef Rios ... en el dia 13 de marzo de 1766 a la Revda. Congregacion de Sacerdotes ... en la casa professa de la Compañia de Jesus de ... Valencia Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1766
- A los Edetanos, o a los Hijos de Liria. Se dedicó el Templo, que acuerda esta Lápida... Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1759
Bibliografia[modifica]
- Eslava Blasco, Raúl Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos[Enllaç no actiu], article de la revista ABABOL 49 Ademús, 2007.
Notes[modifica]
- ↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0. Pp. 90-91.