Josep Aspachs Colomé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Aspachs Colomé
Biografia
Naixement1929 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalpinista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata

Josep Aspachs Colomé (Sabadell, Vallès Occidental, 1929 - 26 de maig de 2016) fou un escalador català.[1][2]

Aspachs es va iniciar en l'escalada a través de Josep Alaix, pare de generacions d'escaladors. Durant la seva trajectòria, a més de a l'alpinisme, es va dedicar a l'esquí, l'escalada i la fotografia.[2] Fins i tot, va rebre formació com a paracaigudista.[3] El 1955 es va convertir en membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Centre Acadèmic d’Escalada. Com a membre d'aquesta entitat va realitzar les primeres ascensions estatals als Pirineus, que tingueren continuïtat fins al 1965. També va estar vinculat al Centre Excursionista del Vallès i al Centre Excursionista de Sabadell. El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix (ENSA) i dugué a terme diverses escalades als Alps francesos.[1][2]

Entre 1971 i 1978 fou el president de la Comissió de Refugis del CEC, càrrec des del qual es va preocupar de la restauració de diversos refugis com, per exemple, el Refugi Joan Ventosa i Calvell.[2][4]

El 1966 va rebre la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme.[2][5][1] El 1960 fou nominat per al trofeu de "Millor esportista sabadellenc", convocat per diversos mitjans esportius sabadellencs.[2] El 1967 la Federació Catalana de Muntanyisme li concedí la "Medalla de Muntanyisme".[6] El 1971 se li concedí el Primer accèssit de fotografia per una producció amb lema Flors de Pirineu.[7] L'any 2006, els germans Masó li dedicaren una via oberta a la Serra de l'Obac.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Josep Aspachs Colomé». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Masó Garcia, Albert; Masó Garcia, Òscar «Josep Aspachs (1929-2016). Muntanyenc de cap a peus». Vertex. Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada, Núm. 268, Octubre 2016, pàg. 18. ISSN: 0042-4420.
  3. Lacalle «Dirección de Enseñanza del Ministerio del Aire. Títulos. Orden Ministerial núm. 2.563/67». Boletín Oficial del Ministerio del Aire, Núm. 141, 25-11-1967, pàg. 1571 [Consulta: 30 octubre 2016].
  4. Griful i Ponsati, Pau «El refugi "Joan Ventosa i Calvell", un nou refugi». Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya. Club Alpi Català, Vol. 88, Núm. 707, Febrer 1980, pàg. 3-4. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2016 [Consulta: 30 octubre 2016].
  5. «Montañismoː Concesión de medallas de plata por la F.E.M.». La Vanguardia (Hemeroteca), 03-03-1967, pàg. 31 [Consulta: 30 octubre 2016].
  6. «En la Tradicional cena de los montañeros se entregarán los anuales premios y medallas». La Vanguardia (Hemeroteca), 06-05-1967, pàg. 61 [Consulta: 30 octubre 2016].
  7. «XVII Saló de Fotografíes de Muntanya». Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya. Club Alpi Català, Vol. 88, Núm. 655, Juny 1981, pàg. 269. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2016 [Consulta: 30 octubre 2016].
  8. Vertex. Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada, Núm. 227, Desembre 2009. ISSN: 0042-4420.