Josep Pomés Valls
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1873 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| Mort | 8 juny 1958 (84 anys) Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
Josep Pomés Valls (Santa Coloma de Queralt, 26 d’agost de 1873[1] – 8 de juny de 1958) va ser un músic i activista cultural català.
Inicia la seva formació a l'escolania de Montserrat. Al monestir coincideix amb el mestre Amadeu Vives, amb qui posteriorment comparteix dispensa a Barcelona. Durant els anys de joventut, exerceix d’organista ocasional a la Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona, acompanyat en algunes ocasions pel violoncel·lista Pau Casals. Pomés forma part de l’Orquestra del Liceu a principis dels anys noranta. S’hi troba treballant el 7 de novembre de 1893, quan l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes Orsini a platea.[2]
Es desconeix cap implicació de Pomés amb la fundació de l’Orfeó Català (1891), si bé mantenia una estreta amistat amb Lluís Millet i Amadeu Vives. La coneixença entre Millet i Pomés possiblement va fer factible la visita de l’Orfeó Català a Santa Coloma de Queralt (1932).
A cavall dels segles XIX I XX abandona l’activitat musical i es desplaça a Canàries com a copropietari d’una empresa d’exportació de fruita. El 1904 consta treballant a Los Cristianos (illa de Tenerife) com a escrivent.[3]
Retornat a Catalunya, s’instal·la a Santa Coloma de Queralt vers 1910. A la seva vila natal participa, des de l’activisme cultural, en múltiples iniciatives musicals. És pianista en les primeres projeccions de cinema mut,[4] músic del grup de sarsueles local, [5] col·laborador del Centre Catòlic d’Obrers, organista de l'església parroquial, acompanyant de Joan Tomàs i Joan Amades en la missió que realitzen el 1932 a Santa Coloma el músic i el folklorista en el marc de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), [6] i codirector de l'efímer Orfeó de Santa Coloma, [7] fundat el 1933. Pomés també col·labora en l’OCPC enviant una partitura arranjada sobre un goig a la Mare de Déu del Roser i també el Ball de la Conca de Rajadell.[8] Reconegut bibliòfil, el 1928 cedeix llibres del convent de Santa Maria de Bell-lloc a la Biblioteca del monestir de Montserrat.[9]
Més enllà de l’àmbit musical, Pomés Valls va estar implicat en la vida socioeconòmica de Santa Coloma del primer terç del segle xx. El 1922 crea la Fàbrica Pomés, especialitzada en la confecció de betes.[10] També és fiscal del jutjat municipal durant molts anys. En el terreny polític, defensa ideals religiosos i catalanistes. El 1934 formava part del Centre Democràtic Catalanista.[11] Un any més tard, el 8 de juny de 1935, és nomenat regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, Baptismes (1866-1878), f. 329», 1873. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Josep Pomés Valls». La Segarra, n. 2, juliol 1958, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2022-02-14 [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Reconocimiento a los pescadores de Los Cristianos. II edición de los premios Player@s» (en castellà). Marcos Brito, 17-08-2013. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ La Segarra, 1958, p. 2.
- ↑ Moix Marimon, Josep. Trenta-cinc anys de teatre. Records d'un aficionat de poble. Guillem Carreras. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2018, p. 25.
- ↑ Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de missions de recerca, v. XV. Josep Massot Muntaner. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2005, p. 151.
- ↑ «Santa Coloma de Queralt. Benedicció de la Senyera de l'Orfeó de Santa Coloma». Revista musical catalana. Butlletí mensual de l'Orfeó Català, n. 369, setembre 1934, pàg. 362.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Obra del Cançoner Popular, v. 4. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p. 399 i 400.
- ↑ Roure, Damià. La biblioteca de Montserrat. Un ámbito cultural a lo largo de los siglos (en castellà i anglès). Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2007, p. 207. ISBN 978-84-8415-958-2.
- ↑ Carreras, Maria; Llorens, Agnès ««Les indústries tèxtils a Santa Coloma de Queralt»». Recull, n. 7, 2021, pàg. 159 i 160.
- ↑ Albi Contijoch, Maria ««Apunts sobre el conservadurisme a Santa Coloma de Queralt (1915-1936)».». Podall, n. 3, 2014, pàg. 110.
- ↑ Palau, Salvador ««La guerra i la postguerra a Santa Coloma de Queralt (segona part)»». Aplec de Treballs, n. 7, 1985, pàg. 223.