Josep Rodríguez i Lloveras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Rodríguez i Lloveras
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Activitat
Ocupacióarquitecte, urbanista Modifica el valor a Wikidata

Josep M. Rodríguez i Lloveras (Barcelona, 190223 de juny de 1984)[1] fou un arquitecte i urbanista català.

Fill de Joaquim Rodríguez Barrera. Titulat l'any 1925 s'especialitzà en teatres, cinemes i sales d'espectacles. En són exemples els teatres Comèdia (1941) i Calderón (1945; desaparegut) i els cinemes Waldorf i Jaime I, tots ells a Barcelona. El 1928 va dissenyar la plaça Francesc Macià que tan sols va realitzar-se segons el seu projecte pel costat nord. A Palafrugell (Baix Empordà) intervé en les cases de les Escales de Garbí i plaça Marinada i a Can Genover. A l'Eixample de Tortosa va dissenyar als anys 30 la segona fase d'edificació de la casa d'Alonso Ballester (coneguda també com a Centre del Comerç) a la que es van afegir les tres plantes superiors.

Entre les seves obres més conegudes però figuren l'edifici Ferrer Cajigal (1935), a la plaça Francesc Macià, la casa Antoni Lanau (1939; via Laietana) o l'Hotel Calderón (1973; Rambla Catalunya), tots a la ciutat de Barcelona.

Col·laborà en diverses publicacions, entre elles La Vanguardia. La seva germana Maria Teresa Rodríguez Lloveras va casar-se amb l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza el juny de 1928.[2]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Fallecimiento del arquitecto José M. Rodríguez Lloveras; necrològica publicada pel diari La Vanguardia de 24/06/1984 (pàgina 22).
  2. «De Sociedad» (en castellà). La Vanguardia, dimecres, 6 juny 1928, pàg. 13 [Consulta: 5 juny 2017].