Juan Miguélez de Mendaña y Osorio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1656  |
| Mort | 15 desembre 1717 (61 anys) |
| Bisbe diocesà | |
| 13 juliol 1714 – ← Silvestre Garcia Escalona – Bartolomé Camacho y Madueño → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Bisbe de Tortosa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | inquisidor, bisbe catòlic |
Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656[1] - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.
Biografia[modifica]
Juan Miguélez de Mendaña neix a Cubillos del Sil, en la província de Lleó, i es trasllada a Salamanca, on estudia i es llicencia en Dret a la universitat, essent col·legial del Col·legi Major d'Oviedo.[2]
Nomenat prevere, obté una canongia en la catedral d'Astorga, i més tard fou nomenat provisor i governador del bisbat d'Astorga.[2]
Per altra banda, entra en la Inquisició: primerament és nomenat advocat del fisc del tribunal de Valladolid, ocupa el càrrec de fiscal del tribunal de Granada i després ascendeix a inquisidor del mateix tribunal. Finalment, el 22 de setembre de 1696 l'Inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí el nomena inquisidor ordinari del tribunal de Cort, i dos mesos després, el 22 de novembre, és elegit membre del Consell de la Inquisició.[2]
Com a membre del Consell de la Inquisició es veu implicat en el conflicte pel poder dels darrers anys de Carles II, amb el suposat embruixament del rei, els exorcismes realitzats i la implicació de Froilán Díaz de Llanos, confessor reial. Miguélez de Mendaña, filipista i promogut per Rocabertí (l'anterior Inquisidor general, convençut de l'embruixament), es veu enfrontat al nou Inquisidor general, Baltasar de Mendoza y Sandoval, el qual promou un atac contra Froilán Díaz, i veient que el Consell de la Inquisició no el segueix, els jubila, i a Miguélez de Mendaña, a més a més, el reclou en el col·legi de la Companyia de Jesús de Santiago de Compostel·la en agost de 1700, i no fos fins al 3 de novembre de 1704 que es veu rehabilitat.[3][4][5]
Amb el regnat de Felip V i el començament de la Guerra de Successió, el filipista Miguélez de Mendaña es veu recompensat amb la presidència de la Chancilleria de Granada, nomenat el 12 de juny de 1705 i possessionat el 23 de juny. A l'any següent és nomenat membre del Consell de Castella. La seva presidència és desacostumadament llarga, deu anys, per les dificultats de la guerra, i durant el seu període adequa l'administració al seu càrrec als decrets de Nova Planta.[6]
El 17 de setembre de 1714 el rei el nomena bisbe de Tortosa,[2] i no tarda molt a prendre possessió,[7] atès que el 4 de novembre ja estava recorrent la diòcesi de visita pastoral, concretament es trobava a Vila-real.[8] Durant el seu pontificat continuà visitant la diòcesi, i així, el 13 d'agost de 1716 estava a Vilafranca.[9]
Tant en la vista a Vila-real com la realitzada a Vilafranca, l'actuació de Miguélez de Mendaña suposa un pas endavant en la formalització de l'ús del castellà en l'àmbit parroquial, per tal com ordena utilitzar el castellà en la redacció dels Quinque Libri, els registres de la vida religiosa (i social) de la comunitat.
En 1716 publica un opuscle sobre l'obligatorietat d'assistir al cor de tots els beneficiats de la catedral o de cada parròquia.[10] Durant el segon semestre de 1717 assisteix a Girona al concili provincial, que durant 43 sessions, iniciat el 21 de juny, s'allargà fins al 7 d'octubre.[11]
Mor a Tortosa el 15 de desembre de 1717.[12]
Obra[modifica]
- Exortacion pastoral que el Obispo de Tortosa haze a el muy Ile. Cabildo de su Santa Iglesia Cathedral, y à el venerable, y devoto Clero de su Diocesis (1716).[10]
Referències i notes[modifica]
- ↑ En la mateixa font apareix com l'any de naixement aquesta data, i 1665 com a data d'ingrés al tribunal de la Inquisició de Valladolid; però aquestes dates són incompatibles, a no ser que amb 9 anys actués com a advocat. (Domínguez Salgado 1995: p. 240)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Domínguez Salgado 1995: p. 240.
- ↑ Lafuente 1862: pp. 166-169.
- ↑ Proceso criminal...: pp. 169-180 i 224.
- ↑ Domínguez Salgado 1995: pp. 218-219.
- ↑ Gan Giménez 1989: p. 243.
- ↑ Algunes fonts indiquen que ocupà el càrrec l'any 1715. (Fernández y Domingo 1867: p. 285; Villanueva 1806: p. 116)
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 140.
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 134.
- ↑ 10,0 10,1 Miguélez de Mendaña Osorio 1716.
- ↑ Costa y Borrás 1866: p. 184.
- ↑ «Bishop Juan Miguélez Mendaña». The Hierarchy of the Catholic Church
Bibliografia[modifica]
- Costa y Borrás, José Domingo. Concilios tarraconses. Tomo II. Barcelona: Imprenta del heredero de D. Pablo Riera, 1866. (castellà)
- Domínguez Salgado, Mª Pilar. «Inquisidores y fiscales de la Inquisición de Corte». Revista de la Inquisición, 4 (Madrid : Universidad Complutense, 1995), pp. 205-247. ISSN 1131-5571. ISSN-e 1988-2785. (castellà)
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867. (castellà)
- Gan Giménez, Pedro. «Los presidentes de la Chancillería de Granada en el siglo XVIII». Revista de la Facultad de Geografía e Historia, 4 (Madrid : UNED, 1989), pp. 241-258. (castellà)
- Lafuente, Modesto. Historia General de España. Tomo IX. Madrid : Establecimiento Tipográfico de D. Francisco de P. Mellado, 1862. (castellà)
- Miguélez de Mendaña y Osorio, Juan. Exortacion pastoral que el Obispo de Tortosa haze a el muy Ile. Cabildo de su Santa Iglesia Cathedral, y à el venerable, y devoto Clero de su Diocesis. En Valencia : por Antonio Bordazar, 1716. (castellà)
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
- Proceso criminal fulminado contra el Rmo. P. M. Fray Froylan Diaz de la sagrada religion de predicadores, confesor del rey N. S. D. Carlos II, y electo obispo de Ávila, que tuvo principio en el año pasado de 1698 y se concluyó en el de 1704: con relación histórica del estado de esta monarquia y su gobierno. En Madrid : Por Don Blas Román, Impresor de la Real Junta de Comercio y Moneda, año de 1788. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)