Julio Redondo Sepúlveda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1 de maig de 1903 |
| Mort | 1959 (als 55–56 anys) Jerez de la Frontera |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Coronel |
| Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ?[1] - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
El 1918 ingressà a l'Acadèmia Militar de Cavalleria de Valladolid.[2] El juliol de 1923 fou ascendit a tinent i estava destinat al Grup de Forces Regulars Indígenes Tetuan 1 a Tetuan (Protectorat espanyol al Marroc).[3] El juliol de 1928 estava destinat al Regiment de Dragons de Santiago i fou ascendit a capità.[4] El 1933 es casà a Jerez de la Frontera, Cadis, amb Estrella Ponce de León y Terry. El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm.2, a Alcalà de Henares.[1]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats). També participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de forces republicanes l'agost de 1936.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i fou destinat al Regiment d'Infanteria Granada. Fou ascendit a comandant el març de 1938,[6] i fou destinat a la Milícia de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS,[7] comandant la 2a Bandera de Sevilla que participà en les operacions militars per conquerir Madrid.[8] Després fou nomenat comandant militar d'Antequera, Màlaga.[9] El 1947 fou ascendit a tinent coronel i era delegat de cria cavallina de Cadis-Màlaga.[10] Morí a Jerez de la Frontera el 1959 essent coronel en expectativa de servei.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Capitanes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 251.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 233, 16-10-1918, pàg. 178.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 166, 01-08-1923, pàg. 397.
- ↑ «Edición del martes, 17 julio 1928, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 522, 27-03-1938, pàg. 6452.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 125, 02-11-1938, pàg. 2154.
- ↑ «La Falange, desconocida y vilipendiada» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «En memoria y sufragio de los mártires capuchinos». El sol de Antequera, 827, 08-10-1939, pàg. 1.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, 81, 02-11-1938, pàg. 144.
- ↑ «ORDEN de 20 de noviembre de 1959 por la que causa baja por fallecimiento el Coronel de Caballería don Julio Redondo Sepúlveda.». Boletín Oficial del Estado, 293, 08-12-1959, pàg. 15646.