Karl V

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióKarl V
Títol originalKarl V. Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorErnst Krenek Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaErnst Krenek Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Opus73 Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesA cardinal (en) Tradueix, A follower of Luther (en) Tradueix, Clement VII (en) Tradueix, Emperor Charles V (en) Tradueix, Frangipani (en) Tradueix, Sultan Soliman's astrologer (en) Tradueix, Imperial chancellor (en) Tradueix, Luther (en) Tradueix, Sultan Soliman (en) Tradueix, Francisco Borgia (en) Tradueix, Moritz von Sachsen (en) Tradueix, Alarcon (en) Tradueix, Alba (en) Tradueix, Frundsberg (en) Tradueix, Ferdinand (en) Tradueix, Juan de Regla (en) Tradueix, Juana (en) Tradueix, Henri Mathys (en) Tradueix, Eleonore (en) Tradueix, Isabella (en) Tradueix i Francis I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena22 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata
EscenariÒpera de l'Estat de Praga Modifica el valor a Wikidata
Bo Skovhus, caracteritzat de "Karl V", l'any 2019 a l'Òpera Estatal de Baviera amb producció de Carlus Padrissa.

Karl V, op. 73, és una òpera amb música i llibret d'Ernst Křenek. Composta entre 1931 i 1933, es va estrenar el 22 de juny de 1938 a Praga. Drama musical basat en la música serial i prohibida el 1934 en l'Alemanya nazi, combina música, pantomima, cinema i teatre parlat.

Inspirada en la figura de l'emperador Carles V, Karl V és la primera òpera íntegrament escrita seguint les regles del dodecafonisme. Krenek va ser un dels compositors represaliats i sancionats pel nazisme i les seves composicions van ser qualificades de música degenerada (Entartete Musik).[1]

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
22 de juny de 1938
(Director: Karl Rankl)
Karl V baríton Pavel Ludikar
Joana de Castella, la seva mare contralt
Leonor d'Àustria, la seva germana soprano
Ferran I, el seu germà tenor
Isabel de Portugal, la seva esposa soprano
Juan de Regla, el seu confessor paper parlat
Henri Mathys, el seu metge
Francesc de Borja tenor
Alarcón, capità paper parlat
Fernando Álvarez de Toledo, tercer duc d'Alba paper parlat
Georg von Frundsberg, capità papi parlat
Canceller imperial
Francesc I, rei de França tenor
Frangipani tenor
Papa Climent VII paper parlat
Un cardenal paper parlat
Martí Luter baríton
Un servidor de Luter tenor
Maurici, elector de Saxònia paper parlat
Solimà el Magnífic baix
El seu astròleg tenor

Bibliografia[modifica]

  • John Warrack, Harold Rosenthal, Guide de l'opéra ed.Fayard 1986 p.429

Referències[modifica]