Kuzmenkoïta-Zn
 Kuzmenkoïta-Zn | |
|---|---|
| Fórmula química | K₂ZnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·6-8H₂O |
| Epònim | zinc i kuzmenkoite (en)   |
| Localitat tipus | Mont Lepkhe-Nel'm, Llac Seidozero, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30c |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,4Å; b = 13,85Å; c = 7,78Å; |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | rosa, marró rosat, gris, blanc |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,78 a 2,87 g/cm³ (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-037 |
| Símbol | Kz-Zn |
| Referències | [1][2] |
La kuzmenkoïta-Zn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom per la seva relació amb la kuzmenkoïta-Mn.
Característiques[modifica]
La kuzmenkoïta-Zn és un ciclosilicat de fórmula química K₂ZnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·6-8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb potassi de la lepkhenelmita-Zn.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuzmenkoïta-Zn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Lepkhe-Nel'm, prop el llac Seidozero, al massís de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada en altres indrets de la mateoxa província russa, com els monts Selsurt, Kedykverpakhk i Karnasurt al massís de Lovozero, i l'Eveslogchorr al massís de Khibini. No ha estat descrita en cap altre indret en tot el planeta.
Referències[modifica]
- ↑ «Kuzmenkoite-Zn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 15 març 2018].