L'Oller (Castellterçol)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xvi, XX, XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Altitud | 668,1 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellterçol (Moianès) | |||
| Localització | Al nord de Castellterçol | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 28695 | |||
L'Oller és una masia de Castellterçol (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al nord del sector central del terme, a prop de la vila de Castellterçol. És a ponent de la carretera C-59, al sud-est de la Ginebreda i a ponent del Polígon industrial El Vapor. Pertany a aquesta masia la capella de Sant Bru de l'Oller, situada al costat nord de la masia.[1]
Descripció[modifica]
Entre la Ginebreda i Castellterçol, a la part esquerra de la carretera que va a Moià, es troba Mas Oller. La casa té un nucli central del segle xvi o XVII i ampliat al segle xviii i al XX. La façana principal està encarada a ponent i consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures, distribuïdes de forma regular, són rectangulars i estan emmarcades d'obra, llevat del portal i els balcons de la part central de la façana, emmarcats de pedra antiga. Als anys 40 del segle XX es va col·locar a la façana un rellotge de pedra i galeries als extrems del casal. L'interior conserva antigues dependències com la cuina on hi ha tots els estris auxiliars originals.[2]
La capella, dedicada a Sant Bru, ja existia al segle xviii però es va remodelar totalment i canviar d'orientació en l'última remodelació. També se li va donar accés des d'un porxo situat a la planta noble, a la part de llevant.[2]
Història[modifica]
Documentalment, l'existència del mas Oller consta des del segle xiv. En un document conservat pels propietaris, apareix aquesta casa amb motiu d'un plet per la possessió d'una mula entre dos pagesos. A finals del segle, el mas va quedar despoblat amb motiu de la pesta negra però els propietaris no van morir tots i aviat es va tornar a poblar.[2]