L'home més perillós del món
Most Dangerous Man Alive  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Allan Dwan |
| Protagonistes | |
| Producció | Benedict Bogeaus |
| Guió | Phillip Rock |
| Música | Louis Forbes |
| Vestuari | Gwen Wakeling |
| Productora | Benedict Bogeaus Productions |
| Distribuïdor | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ficció criminal i cinema de ciència-ficció |
       | |
L'home més perillós del món (títol original en anglès: Most Dangerous Man Alive) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Allan Dwan, estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2][modifica]
Empresonat per a un crim que no ha comès, Eddie Candell s'evadeix de la presó. En la seva fugida, travessa un espai on tenen lloc proves atòmiques. El seu cos adquireix aviat la duresa de l'acer. Si això li permet destruir els que l'han traït, no aspira més que a una sola cosa: tornar a ser un ésser normal. Però el seu destí ja està escrit...
Repartiment[modifica]
- Ron Randell: Eddie Candell
- Debra Paget: Linda Marlow
- Elaine Stewart: Carla Angelo
- Anthony Caruso: Andy Damon
- Gregg Palmer: Tinent Fisher
- Morris Ankrum: Capità Davis
- Tudor Owen: Dr. Meeker
- Steve Mitchell: Devola
- Joel Donte: Franscotti
Curiositats[modifica]
Most Dangerous Man Alive és l'última obra d'Allan Dwan, aleshores amb 76 anys, i el seu únic film de ciència-ficció.
Crítiques[modifica]
- «L'última pel·lícula de la carrera del realitzador és portada a una atmosfera de negror on tots els personatges, sense excepció, provoquen la destrucció de l'heroi».[3]
- «... al magnífic Most Dangerous Man Alive , admirable pel·lícula de ciència-ficció de moral exemplar ».[4]
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. L'home més perillós del món. esadir.cat.
- ↑ «Most dangerous man alive». The New York Times.
- ↑ Olivier Gamble. a Guide des films. Tom II. Robert Laffont. 2005.
- ↑ Bertrand Taverner i Jean-Pierre Coursodon. a Trenta anys de cinema americà . Edicions C.I.B. 1970. Pàgina 164.