La espalda del mundo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa espalda del mundo
Fitxa
DireccióJavier Corcuera Andrino Modifica el valor a Wikidata
GuióJavier Corcuera Andrino i Fernando León de Aranoa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlfonso Arias
Dissenyador de soPolo Aledo i Patrick Ghislain Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJordi Abusada
MuntatgeNacho Ruiz Capillas Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMediapro i Elías Querejeta Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 octubre 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0264584 Filmaffinity: 217696 Allocine: 45008 Rottentomatoes: m/back_of_the_world Letterboxd: the-back-of-the-world TCM: 531580 Metacritic: movie/the-back-of-the-world TMDB.org: 115610 Modifica el valor a Wikidata

La espalda del mundo és una pel·lícula documental espanyola del 2000 dirigit per Javier Corcuera Andrino, premiat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[1][2]

Argument[modifica]

El documental dona seguiment a tres situacions d'exclusió (social, racial, política) en la qual viuen moltes persones arreu del món, tant als països rics com als països empobrits. Està dividida en tres segments amb tres protagonistes reals:[3]

  • El primer segment, "El niño", mostra la història de Guinder Rodríguez, un nen d'11 anys que viu amb els seus pares i tres germans més a una barraca a la perifèria de Lima. Intenta compaginar treball i educació treballant com a picapedrer amb els seus amics Michael, Cuti, Martín i Raúl.
  • El segon segment, "La palabra", mostra el cas de Leyla Zana, política kurda esposa de Mehdi Zana, que era embarassada del seu segon fill quan empresonaren el seu marit. i que hagué d'aprendre turc per poder visitar-lo a la presó. Va estudiar i arribaria a ser la primera dona kurda escollida diputada a la Gran Assemblea Nacional de Turquia. Durant el seu jurament portava una diadema amb els colors de la bandera del Kurdistan i en acabar el jurament va afegir una frase sobre la germanor dels pobles en kurd. Per aquest motiu fou condemnada a 15 anys de presó.[4]
  • El tercer segment, "La vida", mostra la història de Thomas Miller-El, qui des del 1986 ñes al "corredor de la mort" a Texas condemnat per robatori i doble assassinat. Des de llavors ha conegut a 120 persones que han estat executades i ha tingut deu dates d'execució que no s'han arribar a complir gràcies a les apel·lacions del seu advocat.[5]

Premis[modifica]

Va guanyar el Premi OCIC al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, el Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Turia al millor director novell.[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]