Lalla Roukh
 Pòster de l'estrena (Célestin Nanteuil) | |
| Títol original | Lalla-Roukh  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Félicien David |
| Llibretista | Michel Carré i Hippolyte Lucas |
| Lletra de | Michel Carré i Hippolyte Lucas |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
| Basat en | Lalla Rookh de Thomas Moore (1817) |
| Data de publicació | 1862 |
| Gènere | Opéra-comique |
| Parts | dos |
| Dedicat a | Emile Pereire |
| Estrena | |
| Estrena | 12 de maig de 1862 |
| Escenari | Opéra-Comique a la Salle Favart a París, |
| Director musical | Édouard Deldevez |
  | |
Lalla Roukh és una òpera en dos actes composta per Félicien David. El llibret de Michel Carré i Hippolyte Lucas es va basar en el poema Lalla Rookh de Thomas Moore, de 1817. Va ser estrenada el 12 de maig de 1862 per l'Opéra-Comique a la Salle Favart a París. Situada al Caixmir i Samarcanda, l'òpera narra la història d'amor entre Nourreddin, el rei de Samarcanda, i la princesa Lalla Mughal-Roukh. El seu nom significa "galtes de tulipa", un terme freqüent d'afecte en la poesia persa.[1]
Representacions[modifica]
Lalla Roukh va tenir la seva estrena mundial el 12 de maig 1862 l'Opéra-Comique (Salle Favart) a París en una doble sessió amb Rose et Cues de Pierre-Alexandre Monsigny, una comédie mêlée d'ariettes d'un sol acte.[2] La posada en escena fou d'Ernest Mocker, els escenaris de Jean-Pierre Moynet, Charles Cambon, i Joseph Thierry, i el vestuari de Jules Marre.[3] Fou un èxit immediat per al públic de París,[2] i va ser molt popular en el seu dia, amb 100 actuacions a l'Opéra-Comique durant l'any següent de la seva estrena.[4] Va ser reposada diverses vegades més per l'empresa, incloent actuacions el 1876, 1885 (amb Emma Calvé en el paper principal),[4][5] aconseguint fins a 376 representacions el dia de l'última el 29 de maig de 1898.[6]
L'òpera va ser aviat presentada en altres teatres de llengua francesa, inclosos els de Liège (20 d'octubre de 1862), Brussel·les (27 d'octubre de 1862), Anvers (29 d'octubre de 1862), Ginebra (19 de gener de 1864), i altres ciutats,[7] així com l'Òpera de Montecarlo el 1886 i 1888.[4] Va ser traduïda a l'alemany i es va fer a ciutats com Coburg (25 de desembre de 1862), Mainz (26 desembre de 1862), Múnic (16 de març de 1863), Viena (22 d'abril de 1863) i Berlín (Meysels-Theater 7 d'agost de 1865), i fins i tot traduïda a l'hongarès es presentà a Budapest (31 de gener 1863), Polònia (Varsòvia, 8 de març de 1866), Suècia (Estocolm, 12 de gener 1870), italià (Milà, Teatro Re, 7 de setembre de 1870), i Rússia (Sant Petersburg, 5 de febrer de 1884, Moscou, 10 de febrer 1896).[7]
Lalla Roukh es va enfonsar en l'oblit al segle XX i només algunes àries individuals i la seva obertura van ser ocasionalment realitzades en concerts i recitals. El 1976, extractes més grans de l'òpera es van oferir a Cadenet (lloc de naixement de David) i el 2008 a la National Gallery of Art de Washington, realitzat per l'Opera Lafayette.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ Balfour, Edward (1885/1976) p. 661
- ↑ 2,0 2,1 Ortigue (25 May 1862) p. 203
- ↑ (Wild & Charlton 2005, p. 300)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (Casaglia 2005)
- ↑ (Wisner 1902)
- ↑ (Wolff 1953, p. 230)
- ↑ 7,0 7,1 Loewenberg (1978) columns 956–957
- ↑ Downey (13 May 2008)
- ↑ (Millard 2005, p. 107)
Bibliografia[modifica]
- Balfour, Edward (1885/1976). Encyclopaedia Asiatica, Comprising Indian Subcontinent, Eastern and Southern Asia, Vol. 2. Cosmo Publications
- Berlioz, Hector (23 May 1862). "Feuilleton: Théâtre de l'Opéra-Comique". Journal des débats, pp. 1–2. Retrieved 26 July 2012 (francès).
- Casaglia, Gherardo. «Lalla-Roukh». Almanacco Amadeus, 2005. [Consulta: 25 juliol 2012]. (italià)
- Downey Charles T. (13 May 2008). "At National Gallery, Opera With a French Accent". Washington Post, p. C8. Retrieved 25 July 2012 (subscripció necessària) Arxivat 6 de març 2016 a Wayback Machine..
- Kelly, Alan. His Master's Voice: The French Catalogue. ABC-CLIO, 1990. ISBN 0313273332.
- Letellier, Robert Ignatius. Opéra-Comique: A Sourcebook. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars, 2010. ISBN 978-1-4438-2140-7.
- Loewenberg, Alfred. Annals of Opera 1597-1940 (third edition, revised. Totowa, New Jersey: Rowman and Littlefield, 1978. ISBN 978-0-87471-851-5.
- Millard, Arlette. Félicien David et l'aventure saint-simonienne en Orient. DISLAB, 2005. ISBN 2952009163. (francès)
- Ortigue, Joseph d' (25 May 1862). "Lalla-Roukh & Félicien David". Le Ménestrel, Année 29, No. 26, pp. 203–205. Retrieved 25 July 2012 (francès).
- Wild, Nicole; Charlton, David. Théâtre de l'Opéra-Comique Paris: répertoire 1762-1972. Sprimont, Belgium: Editions Mardaga, 2005. ISBN 978-2-87009-898-1.
- Wisner, Arthur. Emma Calvé: Her Artistic Life. R.H. Russell, 1902. (digitized version)
- Wolff, Stéphane. Un demi-siècle d'Opéra-Comique (1900-1950). París: André Bonne, 1953. OCLC 44733987, 2174128 i 78755097
- ; Kettaneh, Nizam P.«Liner Notes - David, F: Lalla Roukh, Naxos 8.660338-39». Naxos Records, 2014. Arxivat de l'original el 2018-01-16. [Consulta: 6 juny 2015].