Laurèntia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Laurèntia

Laurèntia o el crató nord-americà és un crató continental de grans dimensions que conforma la base geològica de Nord-amèrica. Al llarg de la seva història, Laurèntia ha estat un continent a part, com és el cas actualment, tot i que originalment també incloïa les regions cratòniques de Groenlàndia i el nord-oest d'Escòcia, conegut com a terrane de les Hèbrides. En altres moments, ha format part de continents més grossos i supercontinents. Al seu torn, se subdivideix en nombrosos terranes més petits establerts sobre una xarxa de cinturons orogènics del Proterozoic inferior. Es produí una sèrie de col·lisions entre petits microcontinents i illes oceàniques i Laurèntia que expandiren la massa d'aquesta última i s'hi fusionaren per formar el crató precambrià estable que encara perdura avui en dia.[1][2]

Deu el seu nom a l'escut Laurentià, a través de les muntanyes Laurentianes, que al seu torn foren anomenades en referència al riu Sant Llorenç.[3]

Referències[modifica]

  1. Dalziel, I.W.D. «On the organization of American Plates in the Neoproterozoic and the breakout of Laurentia» (en anglès). GSA Today, p. 237–241.
  2. Hoffman, Paul F. «United Plates of America, The Birth of a Craton: Early Proterozoic Assembly and Growth of Laurentia» (en anglès). Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 16, 1988, pàg. 543–603. Bibcode: 1988AREPS..16..543H. DOI: 10.1146/annurev.ea.16.050188.002551.
  3. Graham, Joseph. «The Laurentians». A: Naming the Laurentians: A History of Place Names 'up North' (en anglès), 2005, p. 15.