Les vacances del Sr. Hulot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes vacances del Sr. Hulot
Les Vacances de monsieur Hulot Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJacques Tati Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jacques Tati
André Dubois
Lucien Frégis
Michèle Brabo
Raymond Carl
René Lacourt
Suzy Willy
Marguerite Gérard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióJacques Tati, Pierre Aubert i Henri Marquet Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlain Romans Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJacques Mercanton Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min i 110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeSaint-Marc-sur-Mer Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Tematemps de descans Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0046487 Filmaffinity: 813489 Allocine: 2615 Rottentomatoes: m/mr_hulots_holiday Letterboxd: monsieur-hulots-holiday Allmovie: v33631 TCM: 83708 TV.com: movies/m-hulots-holiday TMDB.org: 778 Modifica el valor a Wikidata

Les vacances del Sr. Hulot (títol original en francès: Les Vacances de monsieur Hulot) és una pel·lícula francesa dirigida per Jacques Tati, rodada el 1951 i 1952 i estrenada el 1953. Ha estat doblada i subtitulada al català.[1][2] A través de diferents situacions còmiques, la pel·lícula presenta una galeria d'estiuejants d'una època en què les vacances al mar esdevenen un ritu anual.

Argument[3][modifica]

En un balneari de la costa atlàntica, els estiuejants són incapaços d'apartar-se dels seus rutinaris costums urbans, fins que el senyor Hulot arriba al volant de la seva vella tartana i trenca la calma estival. Es mostra maldestre i comet nombroses pífies, però per alegria dels nens, Hulot oferirà als hostes de l'hotel unes vacances inoblidables. Al final de la seva estada, tothom torna a casa sense que hagi passat res de greu.

Repartiment[modifica]

El rodatge i les diferents versions[modifica]

L'« Hôtel de la Plage » a Saint-Marc-sur-Mer lloc de rodatge del film

Abans de la guerra, en una visita amb amics de Saint-Nazaire (Loire-Atlantique), el matrimoni Lemoine, instal·lats prop de la platja de Port Charlotte, Tati va ser seduït per la platja de Saint-Marc-sur-Mer, una estació balneària situada al territori del municipi de Saint-Nazaire situada a 1,8 km cap al sud-oest. Decidí que hi tornaria un dia per rodar-hi una pel·lícula.

El rodatge dels exteriors tingué lloc a partir de finals de juny de 1951 a Saint-Marc. Director i equip s'allotjaren a la vil·la anomenada «El Castell», on també es rodà l'escena del partit de tennis.[4] La filmació s'allargà fins al mes d'octubre, i Tati utilitzà diversos llocs de l'estació balneària: la platja, amb el seu «Hotel de la platja» (equipat amb una falsa entrada), el cementiri. Les escenes interiors foren rodades als estudis de Boulogne-Billancourt en el transcurs de l'any 1952. La població de Saint-Marc participa en la pel·lícula, però en una menor mesura que la de Sainte-Sévère-sur-Indre, que s'implicà directament en l'anterior pel·lícula de Tati, Jour de fête. El nom de Saint-Marc no apareix en la pel·lícula, excepte en pla final, gràcies a un tampó de correus, contràriament al de Sainte-Sévère, que havia aparegut explícitament en un pla de Jour de fête.

Jacques Tati va dirigir un nou muntatge i una nova banda sonora el 1963. El 1978, va tornar a Saint-Marc per rodar una escena de naufragi que parodiava la pel·lícula de Steven Spielberg, Jaws.

Banda sonora[modifica]

  1. Quel temps fait-il à Paris - A. Romans[5]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. Les vacances del Sr. Hulot. esadir.cat. 
  2. ↑ «Les vacances del Sr. Hulot». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juliol 2023].
  3. ↑ «Les Vacances de monsieur Hulot». The New York Times.
  4. ↑ Crònics de Saint-Nazaire - El castell de Saint-Marc
  5. ↑ Planeta Musical- Jacques Tati - Bandas sonoras
  6. ↑ «The 28th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Stéphane Pajot, Les Vacances de Monsieur Tati, Editions d'Orbestier, El Château d'Olonne, 2003, 125 pàgines (subtitulat: Hulot a Saint-Marc-sur-Mer)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_vacances_del_Sr._Hulot&oldid=32898614»