Lete (filla d'Eris)
.JPG)  | |
| Tipus | daimon allegorical Greek deity (en)  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Eris |
| Germans | Ponos (en) |
| Altres | |
| Part de | mitologia grega |
| Domini | oblit |
Segons la mitologia grega, Lete (en grec antic Λήθη, Lethe), fou una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia, i segons una tradició, mare de les Càrites. Personifica l'oblit. Va donar el seu nom a una font, la Font de l'Oblit, que es trobava a l'Hades, de la qual bevien els morts per oblidar la vida a la terra. Plató es fa ressò d'algunes doctrines filosòfiques sobre la transmigració de les ànimes i explica que abans de tornar a un altre cos, lès ànimes bevien l'aigua d'aquesta font, que els esborrava la memòria del que havien vist als inferns.
Prop de l'oracle de Trofoni, a Lebadia, (Beòcia), hi havia dues fonts on havien de beure els consultants: la Font de l'Oblit (Lete) i la Font de la Memòria (Mnemòsine).[1]
Lete es va convertir en una al·legoria, l'Oblit, germana de la Mort i del Somni. També es pot considerar la personificació del riu Leteu.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 319. ISBN 9788496061972.
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 20
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 136. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461