Lettie Beckon Alston

Lettie Beckon Alston

Biografia
Naixement	13 abril 1953 (71 anys) Detroit (Michigan)
Dades personals
Grup ètnic	Afroamericans
Formació	Universitat de Michigan
Activitat
Ocupació	compositora

Lettie Beckon Alston (Detroit, 13 d'abril de 1953) és una compositora i pianista estatunidenca coneguda per la seva obra per a piano i una llarga sèrie de concerts, “Lettie Alston & Friends”. El 1983 rep el doctorat en Composició per la Universitat de Michigan i es converteix en la primera dona afroamericana en rebre'l.

Biografia

Als 15 anys va començar classes de piano a la Bailey's Temple School of Music, on va estudiar amb Pearl Roberts McCullon. Després de graduar-se de la Central High School de Detroit, els seus pares la van encoratjar per anar a estudiar a la Wayne State University, on va cursar els estudis superiors de piano i el màster en composició musical amb James Hartway i els mestres de piano Mischa Kottler i Frank Murch. El 1983 va cursar el doctorat en composició musical a la Universitat de Michigan (UM), on va estudiar amb Leslie Basset, William Bolcom i Eugene Kurtz dins de l'àrea de música electrònica. A més, treballà amb George Wilson durant uns anys en el món de la música electrònica. Va continuar els seus estudis de piano amb Robert Hord i Benning Dexter.

D'altra banda, també fou professora a la Universitat Estatal de Wayne (1983), a la Universitat d'Oakland (1987) i a la Universitat de Michigan de l'est (1988). El 1991 retorna a la facultat de la Universitat d'Oakland, on esdevé professora associada de composició musical. La seva música ha estat interpretada tant als Estats Units com internacionalment, per exemple a Àustria i Anglaterra. La doctora Alston va rebre el premi Music Study Club of Metropolitan Detroit Award i nombroses subvencions per a professorat. La música d'Alston s'ha enregistrat en disc compacte per als segells Leonarda, Albany, Videmus i Calvin College. La Dra. Alston va rebre la beca d'investigació a la Universitat d'Oakland, al 2000.

Obra

2017 A New Heaven and A New Earth 2006 Anchored in the Lord 2007 Calling Jesus 2004 City Called Heaven 2009 Done Made My Vow 2002 God Hath Chosen 2012 Here's One 2013 I Stood On De Ribber ob Jerdon 2001 If Thou Wilt Go (Duet) 2014 Is There Anybody Here? 2015 Nobody Knows But Jesus (Duet) 2016 Recitative: E-LI, My God and Aria: Blessed Are They 2010 Roun' About The Mountain 2000 Sing Ye To the Lord 2008 The Whole World 2003 The Wrath of God (Duet) 2011 There is a Balm 2005 This Little Light of Mine

L'obra d'Alston inclou tant instruments tradicionals com electrònics. Ha compost per a orquestra, cambra i grups vocals. El 1995, Alston va iniciar una sèrie de concerts a la Universitat d'Oakland anomenats “Lettie Alston and Friends”. Als concerts es representava música clàssica contemporània basada generalment en un tema central. L'últim d'aquests concerts va tenir lloc el 2008.

El 2001, el seu treball va ser enregistrat en un conjunt de dos CD, sota els segells de Leonarda, Albany, Videmus i Calvin College, anomenats Keyboard Maniac. L'enregistrament va fer destacar el seu treball tant amb el piano acústic com amb l'elèctric. A més, durant la seva trajectòria professional, ha treballat amb altres compositores afroamericanes com ara Karen Walwyn, Dolores White, Rachel Eubanks o Nora Holt.

La música de la Doctora Alston ha estat àmpliament interpretada als estats de l'est i del centre-oest i a Àustria. Alston ha rebut encàrrecs dels cors The Oakland University Community Chorus, The Great Lakes Men's Chorus, The Lyric Chamber Ensemble i d'altres. Les seves obres, The Eleventh Hour i Anxiety, van ser composicions finalistes el 1992 i el 1999 juntament amb Biblical Women que va ser una composició semifinalista seleccionada el 1998 per al National Unisys African- Competitions del Simposi Americà. Alston va ser la primera compositora femenina de Michigan a arribar fins a les finals. La Detroit Symphony i Unisys Corporation van patrocinar aquest esdeveniment.

D'altra banda, el seu treball, Memories, es va estrenar amb Il Trio dell Musica a Salzburg, Àustria, i les seves Four Short Pieces per a soprano i piano es van presentar al National Black Arts Festival a Atlanta, Geòrgia. La professora Alston ha actuat també a Ohio, Alabama, Arkansas, Maryland, Chicago, Pennsilvània, Virgínia, Boston i Illinois.

Keyboard Maniac. Keyboard Music.

Keyboard Maniac, Lettie Beckon Alston
Intèrprets: Flavio Varani, piano Lettie Beckon Alston, piano/electrònica Cedric D. Alston i Roderic S. Leon, teclats electrònics
Compositora: Lettie Becon Alston
Any de publicació: 8 de novembre de 2000.
Estudi de gravació: The Solid Sound Inc. Studio in Ann Arbor, MI.
Productor Executiu: Lettie Beckon Alston
Assitent de Producció: Cedric Darnell Alston
Enginyer en gravació: Will Spencer
Impressions de fotografies en color: Bruce Szopo
Impressions de fotografies en blanc i negre: Dennis Collins, Rick Smith i Dirk Bakkar
Disc 1: Solo acoustical piano works [48:17] The Journey:The Longest Mile [8:15]. Four Moods for Piano Playfully [1:44] Mysteriously [2:43] Gloomy [2:27] Joyfully [1:19] Three Rhapsodies for Piano Etude [2:05] Nocturne [3:37] Dream Waltz [2:23]. Sonata of the Day, No. 1 The Morning's Glory [6:22] Afternoon Circles [3:58] Rumble in the Night [3:23] Piano Variations on “Lift Ev'ry Voice and Sing” [5:35] Keyboard Maniac (Rhapsody No. 4) [4:19]
Disc 2: Electronic keyboard works [63:00] Spiritual Awakening. Sax Heaven [2:34] - Chant [2:44] - Eternity [6:35] Sweet Memories. Prelude to “The Urban City” [4:55] - Fugue Ghetto [3:28] Diverse Imagery. Sea Storm [2:24] - Nebulae [2:24] - Super Voice [2:29] - Hit the Dust [2:34] Echoes from the Spirit [6:51] Daylight [4:21] Storm Chaser [7:52] The End Times. Warning [5:09] - Eruption [4:40] - The Red Sun [3:53]

Keyboard Maniac és un enregistrament de dos discos anomenat d'aquesta manera a causa de l'emoció que l'electrònica aporta a l'Art Music. Lettie Alston diu: “Com a compositora, pianista i organista, escriure per al piano i el mitjà electrònic ha estat un despertar espiritual per a mi”. Amb aquest, la Doctora Alston busca comunicar al públic alguna cosa de la seva experiència, la seva personalitat, la seva ment i, de fet, la seva ànima. La música no sempre ha de ser una solució a un problema que diu, sinó una expressió dels propis sentiments. Lettie creu que la seva sòlida trajectòria històrica, teòrica i de rendiment ha influït en la gamma eclèctica de les seves obres originals de teclat. Té una sòlida formació clàssica amb fortes influències religioses, consciència sobre el teatre musical i diverses connexions culturals amb estils de pop clàssic i creuats.

Les actuacions electròniques d'aquest enregistrament no inclouen materials programats o seqüenciats per ordinador. Com organista que interpreta, Lettie considera el virtuós mitjà electrònic tal com s’utilitza avui dia, és a dir, com una extensió de la tradició d'orgue, i no pas com un substitut dels instruments acústics. Els teclats electrònics i els sintetitzadors són instruments legítims en el seu propi sentit i són gaudits per molts artistes virtuosos. Amb la riquesa d'influències històriques, l'electrònica ha passat de formes d'ona tècniques a equips sensibles de nivell de rendiment reals i això excità Lettie. Els teclats electrònics s’han convertit en un dels instruments més populars i sofisticats que s’utilitzen avui en dia en actuacions de música sacra i laica. El teclat electrònic no ha substituït el piano acústic sinó que amplia les opcions en seleccionar una varietat de recursos sonors de l'intèrpret.

Notes de la compositora

- The Journey: The Longest Mile (2000) va ser inspirada en el segon simposi anual de compositores de dones negres i a més està dedicada a Effie Gardner, professor emèrit de la Universitat de Hampton. L'obra explora els límits extrems del piano.

- Four Moods for Piano (1993) va ser estrenada, el 29 d'abril de 1993, al Concert de Música de Cambra del Fòrum dels compositors afroamericans d'Amèrica, patrocinat per la Detroit Symphony Orchestra i la Unisys Corporation. Els títols dels moviments són: Juganers, Misteriosament, Tristos i Alegres. L'estil musical de l'obra juxtaposa diversos elements, incloses harmonies dissonants, ritmes derivats del jazz i alguns efectes tímbrics inusuals creats tocant directament les cordes del piano.

- Three Rhapsodies for Piano (1994) és una col·lecció de peces escrites especialment per al Concert de Música de Cambra del Fòrum Afroamericà Unisys. Va ser estrenada a la Sala de l'Orquestra de Detroit, Michigan, el 7 d'abril de 1994, per la mateixa compositora. Cadascuna de les peces representa un personatge independent, i això implica una execució tècnica específica per cadascuna d'elles. Les tres peces estan nomenades com Etude, Nocturne i Dream Waltz. Les peces es varen publicar amb Vivace Press i s’han enregistrat al disc compacte Dark Fires amb Albany Records.

- Sonata of the Day, No 1 (2000) va ser estrenada per la compositora, el 19 de febrer del 2000. La peça va ser escrita com a homenatge a Stanley Hollingsworth en el seu 75è aniversari. El primer moviment es presenta en forma Sonata Allegro amb un toc de contrapunt imitatiu; el segon moviment s’enlaira bruscament amb una línia de baixos de terra superposada amb el tema de l'aniversari, que s’utilitza com a tornada durant tot el moviment, i l'últim moviment parafraseja un motiu de piano extret del moviment final de l'obra vocal de la compositora, Biblical Women. Aquest moviment té una naturalesa quasi rotunda.

- Piano Variations on Lift Ev'ry Voice and Sing (2000) va ser estrenada per la compositora, el 10 de setembre de 2000 a la Universitat de Dayton, per al Simposi de celebració, Música Sacre Afroamericana. La peça va estar dedicada a la Dra. Donna Cox per les seves contribucions de música nova de compositors negres. L'obra és un conjunt tradicional de tres variacions influenciades per escrits de piano romàntics que utilitza el tema de l'Himne Nacional Negre, "Lift Ev'ry Voice and Sing" de James Weldon Johnson i J. Rosamond Johnson.

- Keyboard Maniac (1997) va ser escrita especialment per a la Professional Artists Series, amb el nom de Keyboard Mania with Lettie Alston and Friends at Oakland University, el 2 de febrer de 1997. La compositora va estrenar la peça sota el títol de Keyboard Maniac, però va canviar el nom de la peça a Rhapsody No. 4 per ser inclosa a la Rhapsody collection. La compositora va subtitular la quarta ràpsodia, amb el nom de Toccata perquè la seva intenció original era presentar una obra de teclat vistosa amb habilitats tècniques. Rhapsody No. 4 també es publicà amb Vivace Press i s’enregistrà al CD Fare Ye Well amb Videmus records.

- Spiritual Awakening (1997) està dedicada a la mare i al pare de la compositora. La peça reflecteix la forta formació religiosa dels seus pares i les escriptures bíbliques del Salm 33: 3. La peça requereix tres teclats electrònics MIDI i un sintetitzador, cadascun amb el seva pròpia biblioteca de sons. Un teclat central serveix com a controlador MIDI, relacionant-se amb els altres teclats per activar un o diversos sons.

- Sweet Memories (2000) va ser escrita especialment per al concert de Lettie Alston and Friends, titulat Three Generations of Composers, i com a part de la celebració de Detroit 300. L'obra està dedicada al Dr. James Hartway, mentor i amic de la compositora, durant 30 anys. Els seus ensenyaments excepcionals, el seu estímul personal i el seu suport professional com a company, han ajudat a Lettie a seguir la seva carrera com a compositora, pianista i educadora. En escriure aquesta composició, la compositora reflexiona sobre una figura humana de la seva vida universitària que sempre va tenir un esperit càlid, paciència i comprensió. La peça està escrita per a dos pianos, però la segona part del piano s’interpreta amb dos teclats electrònics i dos sintetitzadors per adoptar sonoritats més colorides del suport electrònic utilitzat al segle XXI. Escrit en dos moviments, el primer, Preludi a la ciutat urbana, projecta el disseny temàtic i formal tradicional del segle xviii, superposant les complexitats rítmiques i harmòniques del segle xx. El segon moviment presenta l'estil canònic fugal del segle xvii, consolidant els efectes electrònics amb la línia de piano blues o boogie-woogie negre-americà.

- Diverse Imagery (1995) es va compondre per al primer concert de Lettie Alston and Friends anomenat The Diverse Composer, el 29 de gener de 1995. El treball va ser escrit per a dos teclats electrònics i seqüenciador en col·laboració conjunta.

“Lettie Alston and Friends”[1]

El que rebia per nom “Lettie Alston and Friends” era una sèrie de concerts, iniciats a la Universitat d'Oakland, que comptaven amb música de compositors vius del moment. Entre les seves composicions hi trobem obres orquestrals, vocals, de cambra i multimèdia com Diverse Imagery for dance i sintetitzadors electrònics (1995). Les seves pulsacions per a violí sol van ser enregistrades per Gregory Walker a Kaleidoscope: Music by African American Women (Leonarda Records LE 339). Energico és l'últim moviment de Memòries per a violí, violoncel i piano dedicat a la memòria de Pearl Roberts McCullom, la primera professora de música d'Alston. Va ser la directora artística d'aquesta sèrie de concerts entre el 1995 al 2008. Alston va ser la directora artística dels programes de concerts de Compositors a Oakland, amb treballs de professors, antics alumnes i estudiants. La col·lecció inclou partitures, datades del 1974-2007 i sense data, amb un CD de l'obra de la compositora i un fulletó promocional. La col·lecció també inclou música publicada i altre d'inèdita.

En aquest series de concerts, Alston ha estrenat obres per a piano i teclats electrònics com ara Biblical Women (la versió per a piano i veu), Rhapsody No. 4, Moods and Sonata of the Day, No.1 per a piano; Diverse Imagery Spiritual Awakening i The End Times per a teclats electrònics.