De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Julian Alaphilippe (2n), Alejandro Valverde (1r) iJoaquim Rodríguez (3r).
Tipus Lieja-Bastogne-Lieja Esport ciclisme de carretera Part de UCI World Tour 2015 Distància de l'esdeveniment 253 km Punt de sortida Lieja Línia d'arribada Ans Nombre de participants 200, inici final
AG2R La Mondiale 2015 ,
Astana 2015 ,
BMC Racing 2015 ,
Cannondale-Garmin 2015 ,
Etixx-Quick Step 2015 ,
FDJ 2015 ,
Giant-Alpecin 2015 ,
IAM 2015 ,
Katusha 2015 ,
Lampre-Merida 2015 ,
Lotto NL-Jumbo 2015 ,
Lotto-Soudal 2015 ,
Movistar 2015 ,
Orica-GreenEDGE 2015 ,
Sky 2015 ,
Tinkoff-Saxo 2015 ,
Trek Factory Racing 2015 ,
Bora-Argon 18 2015 ,
Cofidis 2015 ,
Cult Energy 2015 ,
Europcar 2015 ,
MTN-Qhubeka 2015 ,
Roompot Oranje Peloton 2015 ,
Topsport Vlaanderen-Baloise 2015 i
Wanty-Groupe Gobert 2015 Estat Bèlgica Número d'edició 101 (2015)
Primer lloc Alejandro Valverde
Segon lloc Julian Alaphilippe
Tercer lloc Joaquim Rodríguez i Oliver
Lloc web letour.fr…
La Lieja-Bastogne-Lieja 2015 va ser l'edició número 101 de la clàssica ciclista Lieja-Bastogne-Lieja . Es disputà el diumenge 26 d'abril de 2015 sobre un recorregut de 253,0 km i fou la tretzena prova de l'UCI World Tour 2015 . Aquesta fou la darrera de les tres curses de les Ardenes , després de l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona .
El vencedor final fou l'espanyol Alejandro Valverde (Movistar Team ) que s'imposà a l'esprint en un reduït grup que arribà a la meta. Aquesta era la tercera victòria final en aquesta clàssica, després de les aconseguides el 2006 i 2008 .[1] UCI World Tour 2015 . Rere seu arribaren el francès Julian Alaphilippe (Etixx-Quick Step ), també segon en la Fletxa Valona quatre dies abans, i el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha ).[1] [2]
Equips participants [ modifica ] En ser la Lieja-Bastogne-Lieja una cursa de l'UCI World Tour els 17 equip amb categoria World Tour tenen el dret i obligació a prendre-hi part. A banda, l'organitzador ASO va convidar a vuit equips continentals professionals , per totalitzar un gran grup de 25 equips i 200 corredors.[3]
Amb 253 km és l'edició més curta des de 1986 . El recorregut comptarà amb deu cotes puntuables.[4]
Núm.
Nom
Km
Llargada
Pendent
Km arribada
1
Cota de la Roche-en-Ardenne 79
2.800
6,2%
174
2
Cota de Saint-Roch 125,5
1.000
11,2%
127,5
3
Cota de Wanne 169
2.700
7,4%
84
4
Cota de Stockeu (Estela Eddy Merckx)175,5
1.000
12,5%
77,5
5
Cota de la Haute-Levée 181,5
3.600
5,6%
71,5
6
Coll de Rosier 194
4.400
5,9%
59
7
Cota de Maquisard 207
2.500
5%
46
8
Cota de La Redoute 218,5
2.000
8,9%
34,5
9
Cota de la Roche aux faucons 234
1.500
9,4%
19
10
Cota de Saint-Nicolas 248
1.200
8,6%
5
Desenvolupament de la cursa [ modifica ] Després d'una escapada inicial formada per sis ciclistes que fou neutralitzada poc després, al quilòmetre 30 es va formar una nova escapada integrada per vuit ciclistes: Matteo Montaguti (AG2R La Mondiale ), Diego Ulissi (Lampre-Merida ), Otto Vergaerde (Topsport Vlaanderen-Baloise ), Clément Chevrier (IAM Cycling ), Marco Minaard (Wanty-Groupe Gobert ), Anthony Turgis (Cofidis ), Cesare Benedetti (Bora-Argon 18 ) i Rasmus Quaade (Cult Energy ) que arribaren a tenir fins a prop de vuit minuts al quilòmetre 60 de cursa. Això obligà als equips del favorits a augmentar el ritme per evitar que la diferència creixés més. L'escapada fou neutralitzada a manca de 40 quilòmetres per l'arribada, quan la cursa ja estava de ple dins el tram més accidentat del recorregut. Poc després va tenir lloc una nombrosa caiguda en la qual es van veure implicats, entre molts d'altres, Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE ) i Daniel Martin (Cannondale-Garmin ). Primer un atac de Roman Kreuziger (Team Tinkoff-Saxo ) i posteriorment de Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team ) obliga el Movistar Team i el Team Katusha a reaccionar per controlar la cursa pels seus caps de fila. En el darrer quilòmetre Daniel Moreno (Team Katusha ) atacà, però Alejandro Valverde (Movistar Team ) va saber reaccionar per acabar-se imposant a l'esprint per tercera vegada en aquesta cursa. Julian Alaphilippe (Etixx-Quick Step ) acabà segon, mentre el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha ) completà el podi.[1] [2] [5]
Classificació final [ modifica ]
↑ 1,0 1,1 1,2 López-Egea , Sergi «Valverde, rei de les Ardenes ». El Periódico de Catalunya , 26-04-2015 [Consulta: 27 abril 2015].↑ 2,0 2,1 «Valverde corona una gran semana ganando su tercera Lieja ». El Mundo Deportivo , 26-04-2015 [Consulta: 27 abril 2015]. ↑ «Flèche Wallone and Liège-Bastogne-Liège wildcards announced ». Cycling Weekly , 10-03-2015 [Consulta: 21 abril 2015]. ↑ Cols et Côtes pàgina oficial↑ Llamas , Fernando «El mejor Valverde de la historia ». Marca , 26-04-2015 [Consulta: 27 abril 2015].
Enllaços externs [ modifica ] 
_pictogram.svg){kind=small}
.JPG)
Alejandro Valverde (ESP)
Julian Alaphilippe (FRA)
Joaquim Rodríguez (CAT)
Rui Costa (POR)
Roman Kreuziger (CZE)
Sergio Henao (COL)
Domenico Pozzovivo (ITA)
Jakob Fuglsang (DEN)
