Litvinskita

Litvinskita
Fórmula química	Na₂(◻,Na,Mn)ZrSi₆O₁₂(OH,O)₆
Epònim	Galina Litvinskoa
Localitat tipus	Pegmatita Shkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.16
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,589 Å; b = 10,217 Å; c = 7,355 Å; β = 92,91°
Grup puntual	m - domatic*
Grup espacial	bm
Color	vermell cirera fosc a marró vermellós
Exfoliació	pobre
Fractura	concoidal
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,61 g/cm³ (mesurada); 2,63 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,546 nβ = 1,574 nγ = 1,575
Birefringència	δ = 0,029
Impureses comunes	Mn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1999-017
Any d'aprovació	1999
Símbol	Ltv
Referències

La litvinskita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zirsinalita-lovozerita. Rep el nom en honor de Galina Litvinskoa (Галины Петровны Литвинской) (1920-1994), geòleg, geoquímic, cristal·lògraf i professor principal del Departament de Cristal·lografia i Cristaloquímica de la Universitat Estatal de Moscou.

Característiques

La litvinskita és un silicat de fórmula química Na₂(◻,Na,Mn)ZrSi₆O₁₂(OH,O)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la litvinskita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita Shkatulka de la mina Umbozero, situada al mont Al·luaiv, dins el districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al Kukisvumtxorr, una muntanya del massís de Khibini, també a l'óblast de Múrmansk, i a la pedrera Poudrette, al Quebec (Canadà). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.