De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Municipi
Illa
Superfície
Població (Hab.)
Municipi des de (data més moderna)[1]
Observacions
Alaior
Menorca
109,86
9.610
1304
Alaró
Mallorca
45,72
5.508
1285
Alcúdia
Mallorca
60,02
19.586
1285
Ginyent al segle xiii
Algaida
Mallorca
89,78
5.367
1285
castellitx inicialment
Andratx
Mallorca
81,46
12.149
1285
Ariany
Mallorca
23,14
877
1982
El més modern de Mallorca. Segregat de Petra
Artà
Mallorca
139,79
7.629
1285
Banyalbufar
Mallorca
18,06
560
1836
Es va segregar i reagrupar amb Esporles diverses vegades entre 1812 i 1823.
Binissalem
Mallorca
29,77
7.795
1285
Rubines entre el segle xiii i mitjans del XVI.
Búger
Mallorca
8,29
1.015
1836
El més petit de les Balears. Es va segregar i reagrupar amb Campanet diverses vegades entre 1812 i 1823.
Bunyola
Mallorca
84,70
6.276
1285
Calvià
Mallorca
145,02
51.114
1285
Campanet
Mallorca
34,65
2.590
1372
Consta el 1285, però el 1300 la capitalitat civil s'establí a sa Pobla.
Campos
Mallorca
149,69
9.964
1285
Capdepera
Mallorca
54,92
11.421
1838
Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
es Castell
Menorca
11,66
7.962
1872
El més petit de Menorca. Villacarlos fins 1985. Es va segregar i reagrupar amb Maó diverses vegades entre 1781 i 1872.
Ciutadella de Menorca
Menorca
186,34
29.580
1301
El més poblat i dels més antics de Menorca.
Consell
Mallorca
13,70
3.861
1925
Segregat d'Alaró
Costitx
Mallorca
15,37
1.159
1855
Segregat de Sencelles
Deià
Mallorca
15,21
747
1583
Segregat de Valdemossa
Eivissa
Eivissa
11,14
49.768
1300
El més petit, poblat i antic d'Eivissa
Escorca
Mallorca
139,39
267
1285
El menys poblat de les Balears
Esporles
Mallorca
35,29
4.915
1285
A l'edat mitjana, a vegades s'alterna amb Banyalbufar
Estellencs
Mallorca
13,44
380
1913
Segregat de Puigpunyent
Felanitx
Mallorca
169,79
18.388
1285
Ferreries
Menorca
66,09
4.670
1863
Segregat de Mercadal
Formentera
Formentera
83,24
10.757
1888
Es va segregar i reagrupar amb Eivissa diverses vegades entre 1822 i 1870.
Fornalutx
Mallorca
19,49
692
1836
Es va segregar i reagrupar amb Sóller diverses vegades entre 1812 i 1823.
Inca
Mallorca
58,34
30.066
1285
Lloret de Vistalegre
Mallorca
17,44
1.340
1925
Es va segregar i reagrupar amb Sineu diverses vegades entre 1812 i 1823, aleshores rebia el nom de Llorito .
Lloseta
Mallorca
12,10
5.674
1843
Es va segregar i reagrupar amb Binissalem diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llubí
Mallorca
34,92
2.294
1836
Es va segregar i reagrupar amb Muro diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llucmajor
Mallorca
327,33
36.994
1285
El més gran de les Balears
Manacor
Mallorca
260,31
40.831
1285
Mancor de la Vall
Mallorca
19,89
1.330
1925
Segregat de Selva
Maó
Menorca
117,20
28.972
1301
Dels més antics de Menorca
Maria de la Salut
Mallorca
30,52
2.152
1836
Es va segregar i reagrupar amb Santa Margalida diverses vegades entre 1812 i 1823.
Marratxí
Mallorca
54,22
34.583
1285
Es Mercadal
Menorca
138,34
5.396
1301
El més gran, menys poblat i dels més antics de Menorca
Es Migjorn Gran
Menorca
31,42
1.539
1989
El més modern de les Balears. Segregat d'es Mercadal.
Montuïri
Mallorca
41,13
2.855
1285
Muro
Mallorca
58,61
6.993
1285
Palma
Mallorca
208,63
407.648
1249
El més poblat i antic de les Balears. Mallorca entre els segles XIII i XVIII. Inclou l'arxipèlag de Cabrera i l'antic municipi d'Establiments
Petra
Mallorca
70,04
2.908
1285
Sa Pobla
Mallorca
48,59
12.871
1300
Huialfàs o la Pobla d'Huialfàs entre els segles XIV i XV
Pollença
Mallorca
151,65
16.191
1285
Porreres
Mallorca
86,91
5.486
1285
Puigpunyent
Mallorca
42,31
1.886
1285
Ses Salines
Mallorca
39,12
5.227
1925
Segregat de Santanyí.
Sant Antoni de Portmany
Eivissa
126,80
22.446
1833
Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Sant Joan
Mallorca
38,54
2.047
1300
Segregat de Sineu.
Sant Joan de Labritja
Eivissa
121,66
5.506
1833
El menys poblat i dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa
Sant Josep de sa Talaia
Eivissa
159,38
24.691
1833
Segregat d'Eivissa. El més gran i dels més moderns d'Eivissa
Sant Llorenç des Cardassar
Mallorca
82,08
8.993
1892
Consta el 1285 amb el nom de Bellver, però aviat s'agregà a Manacor.
Sant Lluís
Menorca
34,75
7.449
1904
Segregat de Maó
Santa Eugènia
Mallorca
20,25
1.702
1843
Es va segregar i reagrupar amb Santa Maria del Camí diverses vegades entre 1812 i 1823.
Santa Eulària des Riu
Eivissa
153,58
34.946
1833
Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Santa Margalida
Mallorca
86,51
11.922
1285
Santa Maria del Camí
Mallorca
37,62
6.473
1285
Santanyí
Mallorca
124,86
13.384
1285
Selva
Mallorca
48,75
3.798
1285
Sencelles
Mallorca
52,86
3.187
1285
Sineu
Mallorca
47,74
3.763
1285
Sóller
Mallorca
42,80
14.150
1285
Son Servera
Mallorca
42,56
12.165
1838
Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
Valldemossa
Mallorca
42,93
2.027
1285
Vilafranca de Bonany
Mallorca
23,96
2.971
1843
Pertanyia a Petra, però fins a 1812 hi hagué regidors baronials.
Antics municipis [ modifica ]
Municipi
Illa
Municipi fins a
Observacions
S'Arracó
Mallorca
1930
Es va segregar d'Andratx el 1926, juntament amb el nucli de Sant Elm . Actualment part del municipi d'Andratx.
Establiments
Mallorca
1919
Es va segregar d'Esporles el 1831. Actualment part del municipi de Palma.
↑ És difícil concretar la data de creació de les municipalitats mallorquines foranes, ja que el seu rastre documental és molt més escàs que el de les institucions reials (batle reial i altres): el 1285 es reuneixen en assemblea parroquial els veïns per designar síndics per prestar jurament a Alfons el Franc , el 1299 consta que hi havia jurats a la vila de Pollença, el 1300 Jaume II de Mallorca atribueix competències en matèria de pastures als jurats de les noves viles que es proposa crear (una referència tan parcial fa pensar que ja estaven generalitzats), el 1315 Sanç de Mallorca ha de resoldre un conflicte competencial entre els jurats forans i la Juraria de Mallorca . La data de 1285 és l'única que agrupa a la totalitat de les viles existents a l'època, però s'ha de prendre amb precaució.
Estatuts de les Illes Balears Poder executiu Poder legislatiu Poder judicial Divisions administratives Eleccions Partits