Lluís Serrahima i Camín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1870  Sarrià (Barcelonès) |
| Mort | 1r maig 1952 (81/82 anys) Barcelona |
| Degà Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona | |
| 1951 – 1951 ← Antoni Maria Simarro i Puig | |
| President La Caixa | |
| 1936 – 1939 ← Lluís Ferrer-Vidal i Soler – Miquel Mateu i Pla → | |
| President Cercle Artístic de Sant Lluc | |
| 5 novembre 1930 – 28 agost 1936 ← Rafael Benet i Vancells – Supressió del càrrec → | |
| President Cercle Artístic de Sant Lluc | |
| 26 octubre 1916 – 9 novembre 1926 ← Joan Llimona i Bruguera – Josep Maria Junoy i Muns → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
| Família | |
| Cònjuge | Isabel Bofill de Compte |
| Fills | Joan Serrahima i Bofill, Maurici Serrahima i Bofill, Alfons Serrahima i Bofill |
| Pare | Maurici Serrahima i Palà |
Lluís Serrahima i Camín (Sarrià, 1870 - Barcelona, 1 de maig de 1952) fou un advocat català.[1]
Biografia[modifica]
Era fill de Maurici Serrahima i Palà, també advocat, i d'Adelaida Camín i López,[2] germana de l'advocat Àlvar Maria Camín i López. De jove estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid. Durant més de seixanta anys exercí la professió.[1]
El 20 de desembre del 1900]es casà al cambril de la basílica de la Mercè amb Isabel Bofill de Compte,[3] amb qui va tenir vuit fills, entre els quals Joan Serrahima i Bofill, Maurici Serrahima i Bofill i Alfons Serrahima i Bofill. Era l'avi de l'escriptor i poeta Lluís Serrahima i Villavecchia.
El seu pare, interessat en la pintura des de la joventut, havia contribuït econòmicament a la fundació de la Sala Parés, que a principis de la dècada de 1890 acollia exposicions col·lectives del Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquest interès per les arts fou transmès a Lluís, qui l'any 1905 fou elegit vicepresident del Cercle.[4]
El 26 d'octubre del 1916 fou elegit president del Cercle,[4] un càrrec que ocuparia de forma quasi ininterrompuda fins al tancament de l'entitat el 28 d'agost del 1936 amb l'inici de la guerra civil.[5] L'única interrupció fou durant la dictadura de Primo de Rivera. El 9 de novembre del 1926, en una acta de compromissaris, s'elegeix a Josep Maria Junoy i Muns per substituir-lo com a president.[6] Junoy ocupà el càrrec fins al [2 de novembre del 1928, on en una altra reunió de compromissaris fou elegit Rafael Benet i Vancells com a president.[7] Aquest últim posà el seu càrrec en mans dels socis el mateix mes que sortí elegit, però que continuà ocupant fins al 5 de novembre de 1930, quan es reelegeix a Serrahima com a president. En aquesta última reelecció, després de dos curts mandats de dos anys cadascun, no hi hagué grans canvis en la junta fins a la clausura del Cercle.[8]
Després de la mort de Lluís Ferrer-Vidal i Soler el 15 d'abril de 1936, Serrahima el relleva com a president de la Caixa i en mantingué la presidència fins al final de la guerra civil, quan fou destituït el 1939.[1][9]
Com a il·lustre advocat, era membre de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona i arribà a ser-ne degà el 1951.[1][10] Morí a Barcelona l'any següent, l'1 de maig de 1952, a l'edat de 81 anys.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lluís Serrahima i Camín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La Vanguardia, 16-05-1930, p. 2.
- ↑ «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, 197, 21-12-1900, pàg. 2 [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Marchi, 2011, p. 115.
- ↑ Marchi, 2011, p. 176-178.
- ↑ Marchi, 2011, p. 146.
- ↑ Marchi, 2011, p. 154.
- ↑ Marchi, 2011, p. 160.
- ↑ «Història del Grup» (PDF) p. 3, 03-03-2017. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ «Col·legi d’Advocats de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «NECROLOGICAS». La Vanguardia Española, 26729, 15-05-1952, pàg. 16 [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria «DON LUIS SERRAHIMA». Destino, 770, 10-05-1952, pàg. 4 [Consulta: 22 desembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Marchi, Maria Bárbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina (PDF) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 15 març 2011. ISBN 978-84-694-4099-5 [Consulta: 22 desembre 2022].
| Precedit per: Joan Llimona i Bruguera |
President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1916 - 1926 |
Succeït per: Josep Maria Junoy i Muns |
| Precedit per: Rafael Benet i Vancells |
President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1930 - 1936 |
Succeït per: - |
| Precedit per: Lluís Ferrer-Vidal i Soler |
President de "la Caixa" 1936 - 1939 |
Succeït per: Miquel Mateu i Pla |
| Precedit per: Antoni Maria Simarro i Puig |
Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona 1951 |
Succeït per: Francesc d’Assís Condomines i Valls |