Lucie Robert-Diessel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Lucie Robert  3 octubre 1936 Rennes (Bretanya) |
| Mort | 25 agost 2019 (82 anys) 20è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista |
| Professors | Noël Gallon, Tony Aubin i Henri Challan |
Premis
| |
   | |
Lucie Robert-Diessel fou una pianista, compositora i pedagoga francesa nascuda el 3 d'octubre de 1926 a Rennes i morta el 25 d'agost de 2019 a París.[1]
Biografia[modifica]
Lucie Robert neix el 3 d'octubre de 1936 a Rennes.[2][3]
Comença els seus estudis musicals al Conservatori de la seva ciutat natal i obté un primer premi de piano a l'edat de dotze anys.[4] Seguidament, és admesa al Conservatori de París, obtenint entre 1954 i 1959 set primers premis.[4] Va estudiar harmonia amb Henri Challan, piano amb Lazare-Lévy i més tard amb Aline van Barentzen, música de cambra amb Capet, contrapunt i fuga amb Noël Gallon i acompanyament de piano d'Henriette Puig-Roget i orgue amb Rolande Falcinelli.[3] Finalitza la seva escolaritat l'any 1963 sent guardonada amb el primer premi a la classe de composició de Tony Aubin.[4]
L'any 1965 és guanyadora del primer Gran premi de Roma[4] amb la seva cantata La Profecia de Cassandre sobre un llibret extret d'Agamèmnon d'Èsquil[5] i esdevé pensionista a la Vil·la Médicis fins a l'any 1968.[6]
Al seu retorn a França, Lucie Robert porta una carrera d'intèrpret i de compositora.[4] En piano, és guanyadora del Concurs internacional de Barcelona, i en composició, del concurs de Mannheim. És solista a Ràdio França i ensenya al Conservatori de París entre 1972 i 2001.[4]
L'any 1981, es casa amb el pianista i compositor Karl Diessel (1919-2018),[3] amb qui realitza regularment concerts per a dos pianos a França i a l'estranger.[4]
Com a compositora, la formació instrumental del duo de pianos li inspira diverses obres, una sonata per dos pianos i una suite per piano a quatre mans. Per instrument solista, compon una sonata pel piano, dues sonatines i tres preludis. Pel que fa la música de cambra, compon sonates per violí i piano, flauta i piano, així com peces per violoncel, contrabaix, oboè, amb acompanyament de piano, quartets de corda i quintets.[4]
A partir de 1974 i de la creació a Roma per Georges Gourdet de Cadenza per saxòfon i piano, Lucie Robert-Diessel rep molts encàrrecs destinats al saxòfon i consagra aproximadament vint-i-cinc números d'opus a l'instrument, amb peces en solo o per conjunts de saxos, amb altres instruments o no. En companyia de Cadenza, Magheïa per piano i quartet de saxòfons, estrenat l'any 1976, o Messanuets, per catorze saxòfons, són considerades obres emblemàtiques.[4]
El seu interès per la veu és marcat i la porta a escriure diversos cicles de melodies, a la manera de les Ombres de Tübingen, sobre un poema d'Alain Suied, una obra creada el 18 de desembre de 1997 en el marc d'un concert del Tríptic.[7][4]
Estèticament, Lucie Robert-Diessel escriu « sense preocupar-se de cap moda i sense tancar-se a cap sistema », buscant per sobre de tot « l'expressió més directa i més sensible, dotant d'una gran importància a una composició temàtica i a la línia melòdica en general ».[4]
Mor al 20è districte de París, al seu domicili del carrer Orfila, el 25 d'agost de 2019.[2][3]
Obres[modifica]
Entre les seves composicions, que constitueixen en total un catàleg de més de cent opus, figuren sobretot[9] :[8]
Obres simfòniques[modifica]
- Concerto per oboè i orquestra, 1965
- Tríptic, 1967
- Simfonia amb orgue, 1968
- Doble concert per saxòfon, piano i orquestra, 1968
- San Damiano per oboè, orquestra a cordes i timbals, 1972
Obres vocals[modifica]
- Tout est si clair, ce soir, cantata per soprano, flauta, mandolina o violí i piano, 1968
- Les Ombres de Tübingen, per recitant, baríton, mezzo-soprano i piano, 1995
Obres per cors[modifica]
- Fiat voluntas va matar, per cor, recitant i orgue, 1974
- Tantum ergo, per cor, 2 orgues, trompetes, trombons i timbals, 1979
Obres escèniques[modifica]
- L'esposa injustament sospitada, mini-òpera per soprano, mezzo-soprano, tenor, baríton i orquestra, 1963
- Arc de Sant Martí (història de Noé), música per un espectacle, per sintetitzador, orgue, 2 flautes, 2 récitants, 1989
- El Misantrop de sempre, música d'escena, per sintetitzador, 1989
Bibliografia[modifica]
- Louis-Claude Thirion, « Lucie Robert-Diessel », dans Association Femmes et Musique, Compositrices françaises au XXe siècle, vol. II, Sampzon, Delatour, 2014 (ISBN 978-2-7521-0240-9, présentation en ligne), p. 133-135.
- Bertho-Woolliams, Carole. Les femmes lauréates du Premier Prix de Rome de composition musicale. L'Harmattan, 2019, p. 286 (Univers musical). ISBN 978-2-343-15697-2..
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Robert Lucie». deces.matchid.io. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Lettre sur le deces du Sme Prince Stadhouder, sur la succession, &sur la Tutelle». [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 DELVA, Julien; COBUT, Pierre; FANLO, Jean-Louis «De l’odeur à l’impact sur le territoire». Pollution atmosphérique, N°234 Avril - Juin 2017, 2017. DOI: 10.4267/pollution-atmospherique.5232. ISSN: 2268-3798.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Further Reading. Elsevier, 2014, p. 133–134.
- ↑ «Woolliams, Anne». [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ BARTHOD, Ch. «La conférence des Nations-Unies sur l'environnement et le développement (Rio de Janeiro, 3-14 juin 1992) et la forêt». Revue Forestière Française, 1, 1993, pàg. 7. DOI: 10.4267/2042/26396. ISSN: 1951-6827.
- ↑ ALEXANDRE, Sylvie «Réflexion sur le triptyque “forêt, biodiversité et changement climatique” sur la période 2006-2010». Revue Forestière Française, 3, 2011. DOI: 10.4267/2042/45561. ISSN: 1951-6827.
- ↑ Jean-Christophe Sangouard. «Lucie Robert-Diessel». www.musimem.com, avril 2021. [Consulta: 20 juny 2021].