Luis Alarcón de la Lastra
.svg){kind=small}
Luis Alarcón de la Lastra, marquès de Rende i comte de Gálvez (Sevilla, 24 de novembre de 1891 - 19 de novembre de 1971). Va ser General de la Divisió d'Artilleria, empresari i ministre d'Indústria i Comerç durant el II Govern Nacional d'Espanya (Franquisme), a més de Diputat, Procurador en Corts i acadèmic.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a Sevilla, fill d'uns marquesos de la zona. Després d'estudiar en l'acadèmia Militar de Màlaga, va ser destinat com a tinent d'artilleria en el Protectorat espanyol al Marroc on en 1927 és ascendit finalment a capità. Una vegada començada la Segona República Espanyola, crític amb ella, deixa l'exèrcit dins de la llei Azaña i comença a treballar en un negoci agrícola a Carmona arribant a ser en 1933 Vicepresident de la Federació Patronal Agrària.
Política[modifica]
Ja important en el sector agrari, decideix presentar-se com a Diputat en les Corts pel Partit Agrari pel districte de Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1933. Obté 52.000 vots i és elegit diputat.[2] En aquest període, realitza molts contactes a Madrid amb militars, polítics crítics amb la República i alhora amb membres de l'alta societat madrilenya. Es va oposar a gairebé totes les reformes agràries on es donava poder als treballadors i va ser molt crític amb la funció del Ministre Manuel Giménez Fernández. En 1935 deixa les Corts per dedicar-se als seus negocis però no deixa la política, ja que segueix en contacte amb molts polítics, sent una persona de molta influència en Sevilla.
Guerra Civil[modifica]
L'inici de la Guerra Civil el va agafar en Sevilla on es va unir ràpidament al bàndol nacional com a comandant. Va ser ferit en batalla més de quatre vegades i aquest fet va provocar que fos retirat a la rereguarda on al costat de Joaquín Benjumea Burín va ser un dels cervells de l'economia de guerra implantada pel General Queipo de Llano.[3] Al març de 1939 va ser nomenat Governador Civil de Madrid encarregant-se de la capital en els seus últims dies abans de la victòria nacional. Va ser un dels negociadors amb el coronel Segismundo Casado i es va encarregar del subministrament de la capital als seus pitjors moments quan més d'un 25% de la població havia mort o fugit. Gràcies a tota aquesta gestió, Franco li va concedir el grau de Tinent Coronel en 1940.
Govern[modifica]
El 9 d'agost de 1939 Franco forma el seu segon govern. És nomenat Ministre d'Indústria i Comerç. Va ser l'encarregat de realçar la indústria espanyola destruïda durant la guerra, creà l'INI (Institut Nacional d'Indústria). Al 10 de març de 1939 crea la Comissaria General de Proveïments i Transports (CGAT) En 1940 va aconseguir que Espanya i Gran Bretanya signessin acords econòmics però no ho va aconseguir amb els Estats Units. El 16 d'octubre de 1940 va ser destituït com a Ministre.
Procurador en Corts (1943 - 1967)[modifica]
En la I Legislatura de les Corts (1943 - 1946), va ser designat pel Cap de l'Estat procurador i així fins a 1967 quan decideix abandonar la política.[4] Encara que va ser exministre i un dels principals cervells de l'economia inicial del franquisme, a poc a poc va anar tornant-se crític amb la forma de designar les Corts i va ser un dels qui recolzà la llei on 1/4 dels Procuradors eren escollits per Províncies. Recolzà les lleis d'habitatges socials per a funcionaris i va ser un dels promotors de les Confederacions Hidrogràfiques. En 1967 va ser destituït del seu càrrec en haver donat suport un manifest a favor de la legalització de certs partits polítics, entre ells, la Lliga Catalana.
Altres càrrecs[modifica]
Mentre era Procurador en Corts, va exercir altres càrrecs com a Delegat del Govern en la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, President del Real Círculo de Agricultores entre 1946 i 1947[5] i membre de la Reial Acadèmia en els anys 50. Va realitzar a més, múltiples activitats socials i econòmiques i conferències.
Referències[modifica]
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ Fitxa de les eleccions de 1933
- ↑ Dos hombres claves en 1936-1963 a Diario de Sevilla, 13 de febrer de 2008
- ↑ Fitxa al Congrés dels Diputats
- ↑ Luis Alarcón de la Lastra Arxivat 2013-02-13 a Wayback Machine. l web del Real Círculo de Agricultores
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Antonio Suanzes Fernández |
Ministre d'Indústria i Comerç 1939-1940 |
Succeït per: Demetrio Carceller Segura |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Ramón Serrano Suñer/Valentín Galarza Morante (Governació) • José Larraz López (Hisenda) • Joaquín Benjumea Burín (Agricultura i treball) • Juan Luis Beigbeder Atienza /Ramón Serrano Suñer (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía (Justícia) • José Enrique Varela Iglesias (Exèrcit) • Juan Yagüe Blanco/Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Luis Alarcón de la Lastra/Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • José Ibáñez Martín (Educació) • Agustín Muñoz Grandes (Secr. Gral. del Movimiento) • Pedro Gamero del Castillo (sense cartera) • Rafael Sánchez Mazas (sense cartera) | |
(← I FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← III FRANCO) | ||
