Mètode del cercle de Hardy-Littlewood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, el mètode del cercle de Hardy–Littlewood és una de les tècniques més utilitzades en teoria de nombres analítica. Els seus creadors foren G. H. Hardy i J. E. Littlewood, que el desenvoluparen en una sèrie d'articles sobre el problema de Waring.

Història[modifica]

La idea inicial s'atribueix normalment a la col·laboració de Hardy amb Srinivasa Ramanujan anys abans, el 1916 i 1917, quan tractaren asímptotes de la funció partició. La idea és seguida per molts altres investigadors, com Harold Davenport i Ivan Matvéievitx Vinogràdov, que modificaren lleugerament la formulació (traslladant-la de l'anàlisi complexa a sumes exponencials), sense canviar les línies generals. Seguiren centenars d'articles, i a 2013 se seguien publicant nous resultats. El mètode és l'objecte d'una monografia de Robert Charles Vaughan (1997).

Referències[modifica]