Mademba Sy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMademba Sy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1852 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Activitat
Camp de treballColonialisme Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mademba Sy o Mademba Seye (nascut el 3 de març de 1842 a Podor o a Sant Louis del Senegal i mort el 25 de juliol de 1918) [1] fou el faama (rei governador) del regne de Sansanding creat pels francesos al Ségou el 1891.

Biografia[modifica]

Certes fonts donen com lloc de naixement Podor[2]

Mademba Sy era net de Mbaye Sy, membre influeixen del clan Torobe Fulbe de Senegal i igualment net d'al Hadjdj Umar cap religiós islàmic oponent a l'expansió francesa. Era fill d'un cap del Waalo[3] anomenat Baye Sy (Seye) i de la seva esposa Senda Dia. A més era germà de Mamadou Racine (1832-1902) primer oficial indígena dels tiradors senegalesos.

Va arribar a tinent i a continuació a capità. Mademba Sy tenia sis o set esposes als setanta-cinc anys.[4]

Cinc dels seus fils van anar a estudiar al Liceu de El-Djezair à Alger el 3 de juliol de 1904.[5] Dos altres seguiran però tres dels germans no sobreviuren a les malalties i al clima. Els fills Abdel Kader i Cheick esdevindran oficials dels tiradors senegalesos, Mamadou Racine serà enginyer agrònom i Ben Daoud mesntre de l'administració colonial.

Carrera política[modifica]

En 1880 el tinent-coronel Bornis-Desbordes es va fixar amb Mademba Sy. Esdevindrà constructor de línies telegràfiques entre les quals la de Médine a Kita. Mademba Seye s'integra molt ràpidament en el procés de colonització del territori i ret grans serveis.

Mademba Sy fou igualment pròxim al coronel Louis Archinard (1850-1932), quan va capturar Ségou el 1890, sent considerat l'encarnació del « colonialisme triomfant ».

El 1891 després de la presa de Nioro (Kaarta) i del conjunt dels Estats Tuculors, el Regne de Sansanding fou confiat a Mademba Sy en agraïment la seva col·laboració i fidelitat.[6]

Mademba Seye serà el primer cap del buró polític del Sudan, Francès és a dir el primer predecessor del Governador de l'Àfrica Occidental Francesa Jean-Baptiste Chaudié el 16 de 16 de 16 Un títol equivalent a un rei, però un regne en vitalici, sense transmissió hereditària possible, el seu títol solemne s'acabarà a la seva mort.[7]

Al segle xx es van realitzar proves de plantació de cotoneres en la regió de Ségou i el faama Mademba, sobirà de Sansanding, donava excel·lents notícies del seu cultiu. Es va proposar d'anar a França el 1906.[8] El 21 d'octubre de 1906 es va presentar a Auberchicourt per visitar la Companyia de les mines d'Aniche, acompanyat del seu nebot Iba Diaye i del explorateur Chevalier i fou rebut per l'alcalde el Sr. Poteau i el Sr. Lemay el gerent de les mines de Aniche.[9]

Distincions[modifica]

  • Cavaller de la légion d'Honor el 30 de novembre de 1886

Bibliografia[modifica]

  • Mademba, Abdel-Kader. Larose. Le Fama Mademba (en francès), 1931. 
  • Mademba, Abd-el-Kader (1896?-1932). «Au Sénégal et au Soudan français». Europeana. [Consulta: 24 juny 2013].

Referències[modifica]

  1. Traoré, Samba Lamine. Éditions L'Harmattan. La saga de la ville historique de Ségou, 2012, p. 562. ISBN 2296478794. 
  2. Pérignon, A. Haut Sénégal et Moyen-Niger. Kita et Ségou (en francès), 1901. 
  3. Gille, Philippe. Ceux qu'on lit : 1896éditeur=C. Lévy (en francès), 1898. 
  4. Charton, Edouard. Hachette. Le Tour du monde (Paris. 1860) (en francès). 
  5. Bertrand, E. impr. de Cerf et fils. École professionnelle libre de Versailles. Discours (en francès). 
  6. Afrique-Occidentale française. Impr. du Gouvernement général (Gorée). Fêtes du cinquantenaire du Soudan français, 1883-1933. Discours et allocutions prononcés à Dakar, Bamako, Ségou, 22-28 décembre 1933 (en francès), 1934, p. 103. 
  7. Sonolet, Louis. Hachette. L' Afrique occidentale française... (en francès), 1912, p. 225. 
  8. Bloud, Henry. É. Larose (Paris). Le problème cotonnier et l'Afrique occidentale française : une solution nationale (en francès), 1925, p. 390. 
  9. Tanchon, Jean. Henri Malengé. Les nouvelles d'Aniche en 1906 (en francès), 1906.