Mademba Sy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1852 Saint-Louis |
| Mort | 25 juliol 1918 (66 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Colonialisme |
Premis
| |
Mademba Sy o Mademba Seye (nascut el 3 de març de 1842 a Podor o a Sant Louis del Senegal i mort el 25 de juliol de 1918) [1] fou el faama (rei governador) del regne de Sansanding creat pels francesos al Ségou el 1891.
Biografia[modifica]
Certes fonts donen com lloc de naixement Podor[2]
Mademba Sy era net de Mbaye Sy, membre influeixen del clan Torobe Fulbe de Senegal i igualment net d'al Hadjdj Umar cap religiós islàmic oponent a l'expansió francesa. Era fill d'un cap del Waalo[3] anomenat Baye Sy (Seye) i de la seva esposa Senda Dia. A més era germà de Mamadou Racine (1832-1902) primer oficial indígena dels tiradors senegalesos.
Va arribar a tinent i a continuació a capità. Mademba Sy tenia sis o set esposes als setanta-cinc anys.[4]
Cinc dels seus fils van anar a estudiar al Liceu de El-Djezair à Alger el 3 de juliol de 1904.[5] Dos altres seguiran però tres dels germans no sobreviuren a les malalties i al clima. Els fills Abdel Kader i Cheick esdevindran oficials dels tiradors senegalesos, Mamadou Racine serà enginyer agrònom i Ben Daoud mesntre de l'administració colonial.
Carrera política[modifica]
En 1880 el tinent-coronel Bornis-Desbordes es va fixar amb Mademba Sy. Esdevindrà constructor de línies telegràfiques entre les quals la de Médine a Kita. Mademba Seye s'integra molt ràpidament en el procés de colonització del territori i ret grans serveis.
Mademba Sy fou igualment pròxim al coronel Louis Archinard (1850-1932), quan va capturar Ségou el 1890, sent considerat l'encarnació del « colonialisme triomfant ».
El 1891 després de la presa de Nioro (Kaarta) i del conjunt dels Estats Tuculors, el Regne de Sansanding fou confiat a Mademba Sy en agraïment la seva col·laboració i fidelitat.[6]
Mademba Seye serà el primer cap del buró polític del Sudan, Francès és a dir el primer predecessor del Governador de l'Àfrica Occidental Francesa Jean-Baptiste Chaudié el 16 de 16 de 16 Un títol equivalent a un rei, però un regne en vitalici, sense transmissió hereditària possible, el seu títol solemne s'acabarà a la seva mort.[7]
Al segle xx es van realitzar proves de plantació de cotoneres en la regió de Ségou i el faama Mademba, sobirà de Sansanding, donava excel·lents notícies del seu cultiu. Es va proposar d'anar a França el 1906.[8] El 21 d'octubre de 1906 es va presentar a Auberchicourt per visitar la Companyia de les mines d'Aniche, acompanyat del seu nebot Iba Diaye i del explorateur Chevalier i fou rebut per l'alcalde el Sr. Poteau i el Sr. Lemay el gerent de les mines de Aniche.[9]
Distincions[modifica]
- Cavaller de la légion d'Honor el 30 de novembre de 1886
Bibliografia[modifica]
- Mademba, Abdel-Kader. Larose. Le Fama Mademba (en francès), 1931.
- Mademba, Abd-el-Kader (1896?-1932). «Au Sénégal et au Soudan français». Europeana. [Consulta: 24 juny 2013].
Referències[modifica]
- ↑ Traoré, Samba Lamine. Éditions L'Harmattan. La saga de la ville historique de Ségou, 2012, p. 562. ISBN 2296478794.
- ↑ Pérignon, A. Haut Sénégal et Moyen-Niger. Kita et Ségou (en francès), 1901.
- ↑ Gille, Philippe. Ceux qu'on lit : 1896éditeur=C. Lévy (en francès), 1898.
- ↑ Charton, Edouard. Hachette. Le Tour du monde (Paris. 1860) (en francès).
- ↑ Bertrand, E. impr. de Cerf et fils. École professionnelle libre de Versailles. Discours (en francès).
- ↑ Afrique-Occidentale française. Impr. du Gouvernement général (Gorée). Fêtes du cinquantenaire du Soudan français, 1883-1933. Discours et allocutions prononcés à Dakar, Bamako, Ségou, 22-28 décembre 1933 (en francès), 1934, p. 103.
- ↑ Sonolet, Louis. Hachette. L' Afrique occidentale française... (en francès), 1912, p. 225.
- ↑ Bloud, Henry. É. Larose (Paris). Le problème cotonnier et l'Afrique occidentale française : une solution nationale (en francès), 1925, p. 390.
- ↑ Tanchon, Jean. Henri Malengé. Les nouvelles d'Aniche en 1906 (en francès), 1906.