Manfredi Polverosi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 agost 1882 Florència (Itàlia) |
| Mort | 1r juny 1965 (82 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, actor |
| Activitat | 1906 – |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
 | |
Manfredi Polverosi (Capraia, Florència, 9 d'agost de 1882 - Roma, 1 de juny de 1965) va ser un tenor italià que va participar en les disciplines del teatre i del cinema del segle xx.
A Milà, va estudiar cant amb el mestre Mario Pieraccini i amb Jacopo Manfrini, que havia estat tenor.[1] També va estudiar amb Elisa Brambilla-Vidal.[2] Algunes fonts indiquen que va debutar el 1906 a l'Arena Borsellini d'Empoli interpretant el paper d'Edgardo a Lucia di Lammermoor,[1] mentre que d'altres situen el seu debut a Siena, el 1903, interpretant el paper de Gennaro a l'òpera Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti.[2]
Després d'haver cantat durant uns anys en destacats teatres d'òpera italians, el febrer de 1908 va cantar cinc òperes a La Scala de Milà i el mateix any va viatjar per primera vegada a l'Argentina per cantar al Teatro Colón de Buenos Aires. El 1911 va tornar a aquesta ciutat sud-americana per cantar en el Teatro Coliseo.[1] Fora d'Itàlia, hi ha registrades actuacions seves també al Caire, Alexandria, Odessa, Rio de Janeiro, São Paulo, Montevideo, Barcelona —el 1913 al Liceu, a l'obra Il barbiere di Siviglia i Rigoletto i el 1915 al Teatre Tívoli, un cop més a Il barbiere di Siviglia i també a Manon—, San Petersburg, Varsòvia, l'Havana, Madrid, València, Palma, Santiago de Xile, Valparaíso, Lima i Amsterdam.[1] El 1925 va cantar a La Fenice de Venècia; hi va interpretar Madama Butterfly, Mefistofele, La Rondine, i va estrenar-hi Gli amanti sposi de Wolf Ferrari.[1]
El 1929 va participar en el III Congrés Internacional del Teatre celebrat a Barcelona, com a secretari del Sindicat d'Artistes lírics d'Itàlia.[3] Entre 1936 i 1943 va dirigir l'Escola Experimental de Cant i Ball del Teatre de l'Òpera de Roma, on va tenir com a alumnes Rina Gigli, Orietta Moscucci i Guido Mancini.[2]
També va actuar en el món del cinema. Entre les obres en què va participar hi ha La signora dalle Camelie (1947), dirigida per Carmine Gallone i interpretada per Nelly Corradi, Gino Mattera i el mateix Polverosi. La pel·lícula es va presentar al Festival de Locarno de 1948.[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Biografia d'Manfredi Polverosi a lavoceantica.it
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Singer Biographies M-R. Manfredo Polverosi» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Comisión italiana a Barcelona» (en castellà) p. 36. La Vanguardia, 23-06-1929. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «The Lost One - La signora dalle Camelie» (en castellà). MUBI. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Carmine Gallone, La Signora delle camelie, 1947» (en italià). Verdi Online. [Consulta: 28 setembre 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Manfredo Polverosi: «E lucevan le stelle». Enregistrament del 19 de maig de 1917
- Manfredo Polverosi i Maria Perosio: «Libiamo, libiamo ne' lieti calici». Enregistrament del 31 de maig de 1917
- Manfredi Polverosi: «Pria che spunti in ciel l'aurora». Enregistrament del 8 de desembre de 1922