Marc Sala i Camarasa
 Targeta de visita de Marc Sala  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1844 Barcelona |
| Mort | 5 desembre 1891 (47 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf |
Marc Sala i Camarasa (Barcelona, 2 d'octubre de 1844 - 5 de desembre de 1891)[1][2] va ser un fotògraf català del segle xix. Instal·lat a Barcelona, va exercir de retratista, com molts altres fotògrafs del moment, entre els quals hi havia la reconeguda família Napoleón. Tot així, la importància i la singularitat de la seva obra rau en el fet d'haver potenciat un altre tipus de fotografia pionera en aquell moment a Catalunya: les vistes o la fotografia de paisatge. Actualment, el gruix de la seva obra es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, al Museu Frederic Marès i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Biografia i vida professional[modifica]
Era fill de Maria Camarasa i Montanola, de Granollers, i d'Agustí Sala i Vidal, natural de Barcelona i «fuster maquinista» de professió.[3] Va contreure matrimoni amb Carolina Silvestre, de Toledo, amb qui va tenir una filla anomenada Dolores. A diferència d'altres fotògrafs, dels Areñas, dels Audouard o dels Esplugas, no provenia d'una saga. Tampoc no es té constància d'on es va produir la seva formació en el camp de la fotografia; tot i així, tenint en compte que, contràriament a altres fotògrafs del moment –com Miguel Aragonés– no va estudiar a la Llotja.[4]
A principis de la dècada del 1860, va obrir el seu propi taller de fotografia al carrer d'en Raurich, 5, cantonada amb el de Ferran, 23, on el 1864 va demanar permís per a construir una galeria al terrat de l'edifici, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[5] També va tenir un altre al núm. 12 del mateix carrer,[6] i el 1887 es va traslladar a la plaça del Teatre, 1 amb el nom de Centro Fotográfico.[7]
Va participar en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888,[8] i hi continuà treballant fins a la seva mort el 5 de desembre de 1891, arran d'un edema cerebral:
Después de rápida y aguda enfermedad, falleció ayer en esta capital el conocido fotógrafo Don Marcos Sala, quien tenía establecido su taller en una casa de la Plaza del Teatro (...) con sus obras había el señor Sala prestado muy señalados servicios al arte en general y a muchos artistas de esta capital y de fuera de ella.[9]
Després de la seva mort, van aparèixer en els diaris els noms de Manuel Prats i Ángel García Perate, fotògrafs que van continuar el negoci al taller de la plaça del Teatre, on s'anunciaven com a sucesor de Don Marcos Sala.[10]
Promoció i publicitat[modifica]
Més enllà de la pròpia fotografia, les cartes de visite preservades de Marc Sala són un indicatiu molt significatiu de la importància de la promoció i de la publicitat en el món de la fotografia. En els reversos d'aquestes fotografies hi ha llegendes que proporcionen informació dels seus èxits professionals o de les exposicions en les quals va participar. L'any 1864, va rebre els honors de fotógrafo de la Real Casa,[11] càrrec que es menciona a les llegendes. Aquesta pauta, però, no és exclusiva seva, sinó que fou una constant en els fotògrafs de l'època.
Obra[modifica]
La seva producció fotogràfica es pot dividir en una triple vessant: fotografia d'objectes, retrats i vistes. En aquesta última vessant Marc Sala és una de les figures més importants de la història de la fotografia a Catalunya, ja que es tracta d'un dels primers en «utilitzar el modern sistema de la placa seca preparada per treure fotografies»[12] instantànies; fet que va afavorir l'emergència de la fotografia de vistes i del reportatge fotogràfic. Així doncs, Marc Sala pot ser considerat un dels precursors d'aquests dos gèneres al país, sincronitzant-se amb Europa pel que fa a avenços tècnics en fotografia.
Fotografia d'objectes[modifica]
D'aquest tipus de producció se'n té coneixement arran d'una notícia publicada a La Dinastía l'endemà de la mort de Marc Sala, on es fa un reconeixement de la seva trajectòria professional com a fotògraf:
El señor Sala se había distinguido notablemente en la especialidad de sacar copias de monumentos, tapices, cuadros, objetos de cerámica, de orfebrería y otros, habiendo demostrado siempre un exquisito gusto y extraordinaria limpieza en todas las reproducciones fotográficas que habían salido de sus talleres.[13]
Una fotografia a una escultura d'Antoni Fabrés constitueix l'única prova gràfica, ara per ara, que es coneix d'aquesta vessant del fotògraf.
Retrats[modifica]
A part de la fotografia d'objectes, el segon motor del seu negoci van ser els retrat en format carte de visite, que era el més utilitzat a l'època. Es tracta de retrats que immortalitzaven des de famílies i infants, fins a persones disfressades i individus que, en aquell moment, representaven l'alteritat o l'exotisme, com seria la fotografia d'un negre amb la seva vestimenta tradicional.
Entre d'altres, va fer retrats post mortem a Tomás Padró, reconegut artista i il·lustrador, i al famós pintor del realisme català, Marià Fortuny.
Aquestes fotografies evidencien el contacte de Marc Sala amb el món de l'art i testimonien l'estret lligam entre l'esfera artística i el món de la fotografia.
-
Retrat a senyor africà -
Retrat a senyor vestit de cavaller -
Retrat a senyor de l'època -
Retrat post mortem a Marià Fortuny -
Retrat post mortem a Tomás Padró
Monuments i vistes[modifica]
Aquest gènere de fotografies és el més significatiu, en termes històrics, que va produir Marc Sala. Tot i així, contràriament als retrats i a les fotografies d'objectes, les vistes no li proporcionaven una font d'ingressos suficient per sobreviure.
Arran d'una notícia publicada a La Reinaixensa,[14] se sap que va col·laborar amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques —que més endavant es fusionaria amb l'Associació d'Excursions Catalana i acabaria formant el Centre Excursionista de Catalunya—, una associació compromesa amb la terra i amb la cultura catalana. D'altra banda, en tres notícies més, una d'elles publicada a Diari Català[15] i les altres dues a Lo Catalanista,[16] Marc Sala apareix inscrit en el Primer Congrés Catalanista, que es va celebrar el 26 d'octubre de 1880 i que estava organitzat per l'Associació Catalanista. En aquest congrés es van llegir diversos treballs, entre els quals n'hi havia un que es titulava Excursió de Ribas al Taga, Sant Joan de las Abadesas y Ripoll i incloïa diverses fotografies d'aquests llocs fetes per Marc Sala.
Pel que fa a la seva producció fotogràfica preservada en aquest camp, es té constància de vistes i monuments de Barcelona i d'altres indrets de Catalunya. Algunes d'elles s'han conegut a partir de gravats publicats a diaris i revistes de l'època realitzats a partir de fotografies seves.
-
Inicis ocupació de l'Eixample amb la construcció de la UB -
Montserrat a vistes d'ocell -
Port de Barcelona el 1881
Exposicions, mencions i premis[modifica]
Marc Sala va rebre una de les mencions més destacades de la seva carrera just en els seus primers anys com a fotògraf. Es tracta dels honors que va rebre l'any 1864 com a fotògraf de la Casa Reial.[17]
D'altra banda, es té coneixement que Marc Sala va participar en les següents exposicions:
- Exposiciones de Bellas Artes: objetos de arte, 1870
- Exposición de agricultura, industria y bellas artes, 1871
- Exposición General Catalana, 1871
- Exposición de Nueva Universidad, 1871
- Exposición artístico-arqueológica, 1878
- Exposición Universal de Barcelona, 1888
Un dels premis més destacats que va rebre va ser la medalla de primera classe a partir d'unes fotografies de l'interior de la Catedral de Barcelona presentades a l'Exposició Universal de 1888.[18] Tenint en compte que les tècniques fotogràfiques del moment no eren com les d'ara, aquestes fotografies realitzades en un espai amb tant poca llum demostraven la gran capacitat i qualitat tècnica de Marc Sala.
Bibliografia[modifica]
- Anguera et al., Pere. Exposició Universal de Barcelona: llibre del centenari, 1888-1988. Comissió Ciutadana per a la Commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de Barcelona de l'Any 1888, L'Avenç, 1988.
- Fernández Rius, Núria. Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit. (1856-1918). Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2011.
- Fontbona, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002.
- Marco, Ricard «Els retratistes del segle xix a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia». Retrat del passat: la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Barcelona, del 27 de març del 2003 al 29 de febrer del 2004. Museu Frederic Marès, 2003, pàg. 149-173.
- Rodríguez Molina, Mª José; Sanchís Alonso, José Ramón. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936): (elaborado con la información que proporcionan los anuarios y guías comerciales), volumen I. Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia, 2013.
Referències[modifica]
- ↑ AMCB, Registre de Naixements, Volum 14 de l'any 1844, registre núm. 548.
- ↑ Registre Civil, llibre de l'any 1891, núm. 1363.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 12, 13.
- ↑ Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- ↑ Plànol Rauric 5 i [ Ferran 23 ]. Marcos Sala. Afegir Galeria Al Terrat Per a Taller Fotogràfic
- ↑ Mª José Rodríquez Molina y José Ramón Sanchis Alfonso, Directorio de fotógrafos en España (1851 – 1936). Valencia: Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia. 2013. pàg. 372.
- ↑ Anuario Meler : oficial é indicador general de la industria y del comercio de Barcelona. Barcelona: El Seguro industrial y mercantil, 1887. Guía consultiva e indicador de Barcelona, 1879; Barcelona en la mano, 1880; i Barcelona en la mano, 1884
- ↑ Exposición Universal de Barcelona 1888 : Catálogo general oficial. Barcelona : Impr. Suc. N. Ramirez y Cª, 1888, pàg. 284.
- ↑ La Dinastía, 06-12-1891, pàg 2.
- ↑ S'anuncia per primera vegada a La Vanguardia el 20-02-1892, pàg 6, i per última vegada el 19-05-1893, pàg 6.
- ↑ La Correspondencia de España, 10-12-1864. pàg 3, núm 2.410.
- ↑ R. Marco. Exposicions 8 Els retratistes del segle xix a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia. Retrats del passat. Quaderns del Museu Frederic Marès. 2003.pg. 164.
- ↑ Vegeu peu de pàgina número 7.
- ↑ La Reinaixensa, 30-09-1877, pàg 193 - 194, núm 9.
- ↑ Diari Català, 9-10-1880, pàg 2, núm 468.
- ↑ Lo Catalanista, 19-10-1880, pàg 5, núm 4 i 29-10-1880, pàg 99, núm 14.
- ↑ La Correspondencia de España, 20-12-1864, pàg 3, núm 2.410.
- ↑ Fernández Rius, 2011.