Matija Bravničar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1897 Tolmin (en)  |
| Mort | 25 novembre 1977 (80 anys) Ljubljana |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de música |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Membre de | |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Cònjuge | Gizela Bravničar (en) |
| Fills | Dejan Bravničar (en) |
Premis | |
 | |
Matija Bravničar (Tolmin, 24 de febrer de 1897 - Ljubljana, 25 de novembre de 1977) fou un compositor, violinista i professor eslovè.[1]
Biografia[modifica]
Primer va estudiar violí; després va estudiar composició amb Marij Kogoj i Slavko Osterc al Conservatori de Ljubljana. Va ser membre (violinista) de l'Orquestra de l'Òpera de Ljubljana del 1919 al 1945 i també el seu president; després de la guerra, va ser per poc temps el director de l'Escola de Música de Gorizia, del 1945 al 1949 director general de l'Acadèmia de música de Ljubljana i aleshores cap del departament de música de Državni založbi ("Editorial Nacional"). Des de 1952, fou professor associat i posteriorment professor de composició a l'Acadèmia de música de Ljubljana fins a la seva jubilació el 1967.
El 1949 va esdevenir el segon president (després de Karl Pahor) de la Societat de compositors eslovens, i el 1953-1957 va presidir la Unió de Compositors Iugoslaus. El 1951 va editar la revista de música eslovena juntament amb Marijan Lipovšek.
Des de 1972 fou membre extraordinari i des de 1974 membre de ple dret de l'Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts de ple dret.[1]
Es va casar amb la ballarina de ballet i coreògrafa Gizela Bravničar el 1932.[1] El seu fill Dejan Bravničar és un destacat violinista eslovè i el seu net és el pianista Igor Bravničar.[1]
Creativitat[modifica]
Bravničar va ser un dels primers compositors simfònics eslovens. La seva obra inclou quatre simfonies, dues òperes Pohujšanje v dolini šentflorjanski (1928 - 1929) i Hlapec Jernej in njegova pravica (1936), l'opereta Stoji, stoji Ljubljanca (1933), moltes poemes simfònics, composicions de cambra, etc.
Estilísticament, és un compositor romàntic i expressionista tardà. Va utilitzar sovint elements de la música tradicional eslovena en les seves composicions .
El 1963 va rebre el Premi Prešeren pel seu Concert per a violí i orquestra.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Hymnus Slavicus a YouTube- Primorci.si – Bravničar, Matija Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (eslovè)
- Slovenski glasbenoinformacijski center: Matija Bravničar (eslovè)
- Digitalna knjižnica Slovenije: Bravničar, Matija (skladatelj) (eslovè)
- Discogs.com – Matija Bravničar (eslovè)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matija Bravničar |