Maximin Legros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaximin Legros
Biografia
Naixement7 maig 1750 Modifica el valor a Wikidata
Belval-Bois-des-Dames (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1823 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres de la Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Maximin Legros, (Belval-Bois-des-Dames (Gran Est), 7 de maig, 1750 - Rennes (Bretanya), 30 de març, 1823), va ser un general francès de la Revolució, de l'Imperi, i participant de la revolta de la Vendée.

Biografia[modifica]

Va entrar al servei el 24 de novembre de 1771, com a soldat al Regiment de la Corona, va esdevenir caporal l'1 de juliol de 1775, sergent furriel el 9 de novembre de 1779, sergent major el 20 de novembre de 1780 i ajudant sub comissat amb el grau de segon tinent el 15 de setembre de 1791. Va ser nomenat tinent el 20 de maig de 1792, ajudant major el 15 de juliol següent i capità el 20 de febrer de 1793. El 23 de maig de 1793 va prendre el comandament del 10è batalló de la formació d'Orleans, i el 22 de juliol següent, el lloc de Niort.

Fou ascendit a general de brigada el 30 de juliol de 1793 a l'exèrcit de "Côtes de la Rochelle", i el 4 de novembre següent fou emprat a l'exèrcit d'Occident, prengué el comandament de la 2a brigada, que participà a la columnes infernals a la Vendée i l'abril de 1794, va ordenar les afusellades de Marillais, on van ser executats uns 2.000 homes, dones i nens de la Vendée. Va ser suspès de les seves funcions el 17 d'agost de 1794.

Reactivat el març de 1795 com a comandant del camp de Chiché a la Vendée, després el de Sainte-Florence el juny següent, va ser acomiadat el 22 de setembre de 1796.

El 21 de novembre de 1800 va tornar al servei com a comandant d'un batalló de veterans de la 9a semi brigada i l'1 de juliol de 1810 va ser cap del 7è batalló de veterans a Brest. Va ser posat en inactivitat l'1 de novembre de 1814 i va ser admès a la jubilació el 13 de febrer de 1815.

Va morir el 30 de març de 1823 a Rennes.

Fonts[modifica]

  • Hervé Coutau-Bégarie i Charles Doré-Graslin (dir.), Histoire militaire des guerres de Vendée, Economica, 2010, p. 483.
  • Nicolas Delahaye, Guide historique des Guerres de Vendée, Éditions Pays et Terroirs, 2005.
  • (anglès) "Generals Who Served in the French Army during the Period 1789 - 1814": Eberle a Exelmans [archive] »
  • Étienne Charavay, Correspondance général de Carnot, tome 4, Empresa nacional d'impressió, 1897, p. 18
  • «Les généraux français et étrangers ayant servi dans la Grande Armée [archive]» (consultat el 16 d'abril de 2014)
  • (polonès) «Napoléon.org.pl [archive]»
  • Georges Six, Dictionnaire biographique des généraux & amiraux français de la Révolution et de l'Empire (1792-1814), París: Librairie G. Saffroy, 1934, 2 vol., p. 99