Medos

Medos

Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Medea
Pare	Egeu i Jàson
Germans	ane i Feres (fill de Jàson)
Altres
Càrrec	king of Colchis (en) i Rei de Mèdia

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu. De vegades Medos és fill de Dionís i d'una nimfa d'Àsia, Alfesibea. En les tres versions, Medos és l'epònim dels Medes. Una tradició diu que va ser ensinistrat per la guerra pel centaure Quiró.

Medos i la seva mare, al fugir d'Atenes, es van veure aturats per una tempesta i van anar a parar a les costes del seu besoncle Perses. Un oracle havia dit a Perses que desconfiés dels descendents d'Eetes, i Medos, que coneixia la profecia, va amagar la seva veritable identitat quan va ser conduït pels soldats davant Perses, dient-li que era Hípotes, fill del rei de Tebes, Creont, i que anava a la recerca de Medea per castigar-la per haver matat Creont i Creüsa. Perses no se'l va creure del tot, i el va fer empresonar. Mentrestant el país va viure un període de fam. Medea va arribar a la cort de Perses amb el seu carro tirat per dracs, i va declarar al seu oncle que era una sacerdotessa d'Àrtemis que venia a deslliurar el país de la fam. El rei no va desconfiar, i li va dir que tenia presoner Hípotes, fill del rei de Tebes. Medea va dir que li lliuressin, va reconèixer el seu fill i li va donar una arma amb la que va matar Perses. Després Medos va regnar al seu lloc.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 144. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461