Menjador
El menjador designa un espai o lloc en el qual les persones es reuneixen per ingerir aliments, ja sigui esmorzar, dinar, sopar o refrigeri. Pot haver-hi un o diversos menjadors en una casa, edifici, empresa, hotel, oficina o escola. Depenent del lloc, del servei i dels productes que ofereixi el menjador pot canviar de nom: restaurant o cafeteria, però compleix la mateixa finalitat. El menjador és una ampliació de la cuina i en general es troba prop d'està, amb la finalitat d'atendre bé als comensals, i de portar i portar sense dificultat els estris necessaris per a la ingesta d'aliments: plats, coberts, estovalles, cassoles amb menjar, gerres, tovallons, etc. De vegades, per aprofitar l'espai, la cuina i el menjador es troben en un mateix lloc.
Així mateix, segons l'immoble en el qual es trobi el menjador, aquest pot ser ampli o reduït, i comptar amb una o diverses taules i cadires a on se sentin els comensals; així com amb un equipament (cuina, estris, mobles, ventilació, etc.) i personal (cambrers, cuiners, etc.) especialitzat que atengui les necessitats alimentàries de les persones que freqüentin el menjador.
El menjador no només és un espai, els mobles que el conformen són de fet el que coneixem com a menjador: una taula, i al menys una cadira. En general, qualsevol espai on es pugui menjar sobre mobles que funjan com taules i cadires pot dir menjador.
El material amb què estan fets els mobles per a un menjador és variat i depèn també del tipus de lloc: hotel, escola, oficina, etc.: fusta, plàstic, poliuretà, metall, vímet... Aquests materials permeten col·locar-los a l'aire lliure o en un lloc tancat. La decoració dels mobles i el color també depèn del lloc, del gust i la finalitat del menjador. Però en general ha de crear un ambient acollidor i sobretot còmode i funcional.
Història[modifica]
A l'Edat Mitjana i fins a finals del segle XX, s'instal·laven taules provisionals i desmuntables on es rebia els convidats, mitjançant safates col·locades sobre cavallets, d'aquí l'expressió "dresser la table". En el segle xviii, la taula real se seguia posant (a l'antecambra de la reina, per exemple), amb el servei francès (plats exposats tots alhora en una gran taula on els convidats acudeixen a servir-se). Normalment, entre els nobles, els àpats es realitzaven a les avantcambres o gabinets, mentre que la resta de la població menjava al camp, a la cuina o al costat del foc a la sala comuna. A partir del segle xviii, a les ciutats, on abans la burgesia menjava al dormitori oa la sala principal, es va traslladar la cuina al pis superior i es va dedicar una sala de cerimònies als menjars.[1][2]
A l'Edat Mitjana, les classes altes i la noblesa europea a castells o grans cases senyorials sopaven al gran saló. Es tractava d'una gran sala multifuncional amb capacitat per acollir la major part de la població de la casa. La família s'asseia a la taula principal sobre un estrat elevat, amb la resta de la població disposada en ordre de rang decreixent lluny d'ells. Les taules del gran saló solen ser llargues taules de cavallet amb bancs. El gran nombre de persones en un Gran Saló significava que probablement hauria tingut un ambient atrafegat i bulliciós. Els suggeriments que també hauria estat força pudent i fumejant són probablement, per als estàndards de l'època, infundats. Aquestes sales tenien grans xemeneies i sostres alts i l'aire circulava lliurement per les nombroses portes i finestres.
A finals del segle XX, la taula es va convertir en un moble permanent a la sala, en lloc de desmuntar-se per deixar un lloc de pas després de l'esdeveniment. També es va establir tot un art de la taula, que va anar passant de les cases nobles als estrats cada cop més modestos de la burgesia.[1]
És cert que els propietaris d'aquest tipus d'immobles van començar a desenvolupar un gust per les reunions més íntimes a parlers o privee parlers més petits, allunyats del saló principal, però es creu que això es deu tant als canvis polítics i socials com a la comoditat més gran que ofereixen aquestes sales. Amb el temps, la noblesa menjava més al saló i el saló es va convertir, funcionalment, en un menjador (o es va dividir en dues habitacions separades). També es va allunyar del Gran Saló, al qual sovint s'accedia a través de grans escales cerimonials des de l'estrada del Gran Saló. Amb el temps, sopar al Gran Saló es va convertir en una cosa que es feia principalment en ocasions especials.
Cap a principis del segle xviii, va sorgir un model en què les dames de la casa es retiraven després del sopar del menjador al saló. Els cavallers es quedaven al menjador prenent begudes. Així, el menjador tendia a adquirir un caire més masculí.
A França, el menjador no es va generalitzar realment fins al segle xix, amb l'ús del servei a la russa (plats presentats un a un i individualment) que es va desenvolupar als cercles rics i burgesos. Normalment separada de la sala d'estar per l'entrada, aquesta sala d'espectacles es va fer més comuna. Al voltant d'una taula envoltada de cadires, hi ha un bufet, vitrines amb coberts, porcellana o llaminadures, envoltades de parets decorades amb quadres i pesades cortines. Els convidats de les cases més riques es traslladaven al saló o a la sala de fumadors quan acabava el dinar. Les llars més modestes en feien el cor de la casa i, un cop acabat el menjar, la taula era utilitzada per la família per a les tasques d'agulla, així com per a la lectura sota la llum del sostre, mentre que el saló era acuradament protegit de la llum i la pols fora de les recepcions.[1][3]
A les dècades de 1930 i 1940, els menjadors van continuar separats de les cuines, fins i tot quan les cambres dels criats es van fer menys comuns a les cases de classe mitjana. Als anys 50 i 60, les zones de menjador i cuina es van fusionar, i els salons es van unir amb les cuines-menjadors.[4]
Durant la pandèmia del COVID-19, els menjadors que encara existien s'utilitzaven com a oficines o aules a casa i eren valuosos pel seu aïllament.[5]
Tipus[modifica]
-
Menjador domèstic -
Luxós menjador en el palau Falaknuma a la India -
Menjador de servei -
Menjador en un institut americà -
Menjador per empleats d'una planta elèctrica -
Menjador infantil en una escola
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La table au Moyen Âge» (pdf). Arxivat de l'original el 21 de enero de 2021. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Florent Quellier. La Table des Français. Une histoire culturelle (XVe- début Plantilla:S-). Presses universitaires de Rennes, 2007.
- ↑ M. Perrot (dir.), De la Révolution à la Grande Guerre, volumen 4, en P. Ariès y G. Duby, Histoire de la vie privée, París, Le Seuil, 1999. Leer en línea
- ↑ Halle, David. Inside Culture: Art and Class in the American Home. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 49. ISBN 0-226-31367-0.
- ↑ «The Dining Room Is Back». The Washington Post, 13-09-2021.