Mercè Riba i Romeva
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 juliol 1952 (71 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escultora, gravadora |
Família | |
Germans | Pau Riba i Romeva i Carles Riba Romeva |
Parents | Carles Riba i Bracons (avi patern) Clementina Arderiu i Voltas (àvia paterna) Pau Romeva i Ferrer (avi matern) |
Lloc web | merceriba.com |
Mercè Riba i Romeva (Barcelona, 8 de juliol de 1952) és una escultora, gravadora i dibuixant barcelonina que ha realitzat la major part de la seva obra artística dins de la figuració, majoritàriament expressada a través de l'escultura i del gravat calcogràfic. Ha consolidat un estil personal, expressionista, fent del moviment i de l'emoció el seu vehicle principal d'expressió artística.
Estudià batxillerat a l'escola catalanista i liberal Isabel de Villena, Escultura a l'Escola Massana,(1968-76), i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona la modalitat de pintura i escultura, on s'hi va llicenciar l'any 1980. En uns baixos del barri de Gràcia de Barcelona, juntament amb els artistes Ángel Camino i Carles Mauricio, forma el Taller Nou, espai de creació i d'exposició de les respectives obres, on aprèn les tècniques del gravat calcogràfic.[1]
L'any 1973 es casa amb Jaume Torrent, advocat i escriptor, amb qui té tres fills: Daniel, pintor i il·lustrador [2] (1974), Mercè, tècnic tributari i editora (1980) i Guillem, arquitecte (1982). A partir de l'any 1980, juntament amb la seva família, es trasllada a viure a un petit poble rural de l'Alt Empordà, on instal·la el taller.
Principals
exposicions |
||
---|---|---|
2002 | Galeria Tuset, Barcelona.
Col·legi d’Advocats de Figueres, Figueres Església de Sant Pere de Vilamajor,Barcelona Galeria Toc Art, Tarragona Batecs, Ca l'Anita, Roses El plaer de llegir, Fundació Fita, Girona [3] | |
2004 | Galeria Tuset, Barcelona. Maison de l’Avocat, Nîmes, França | |
2005 | Galería de la Riba, Cadaqués, Girona.
Nau Côclea, Camallera, Girona | |
2008 | Metamorfosis, Galeria Tuset, Barcelona. | |
2009 | Palais des Congrès G. Pompidur, Perpignan, FRANÇA | |
2013 | Balanç, ArtAcasa, Barcelona
Espace Points de Vue, Lauzerte, FRANÇA | |
2014 | Casa de la vila, Vilafant, Girona | |
2015 | De les dues a les tres dimensions, Amics del Museu d'Art, Girona | |
2017 | 4.ª Bienal Internacional mulheres d'artes, Espinho, Portugal
Galeria Abartium, Calldetenes, Barcelona | |
2019 | Escultures al Claustre, Centre la Mercè. Girona
Ponts.22.44.66. Dual Galeria d'Art. Girona | |
2021 | Intangible, Ca l'Anita, Roses [4]
Fundació Salut Empordà. Hospital de Figueres Galeria Abartium, Calldetenes, Barcelona | |
2023 | Finestres, Cambra de la Propietat Urbana, Girona |
Família[modifica]
Mercè Riba és la cinquena filla d'una família de nou germans, entre els quals hi ha el cantautor Pau Riba i l'enginyer Carles Riba i Romeva. És neta per via materna de Pau Romeva, fundador d'Unió Democràtica de Catalunya, i per via paterna dels poetes Carles Riba i Bracons i Clementina Arderiu. També és besnéta d'Antoni Riba. És neboda d'Oriol Riba, tia de Caïm Riba.[5]
Obra[modifica]
Mercè Riba entronca amb tota una línia, potent, densa, de la història de l'art, que té com a objectiu l'home, des de la seva individualitat, i tot allò que el condiciona, que el marca, que no li deixa desenvolupar les seves potències interiors. Ella, el seu art, entronca amb una gran part de l'expressionisme històric, amb aquell conjunt d'artistes que no els movia una preocupació d'estil, de llenguatge, sinó que se sentien, se senten, lligats al seu moment. I no tan sols en són un testimoni inquietant, sinó que a la vegada en són fiscals, en un judici íntim, en el qual tots tenim el nostre paper.
Mercè Riba, en aquests moments en què una bona part de l'art es decanta cap a l'espectacle i el buit, ens torna a un moment en el qual la passió íntima enllaça amb la societat i amb l'art. Per això la seva obra ens colpeix interiorment. I es converteix en consciència social.
Francesc Miralles[6]
Historiador de l'Art
La temàtica de seves primeres obres està intrínsecament lligada al que està experimentant en la seva quotidianitat: terracotes i bronzes a l'entorn de la gestació, l'adolescència, la complicitat entre dones, etc...[7]
Mercè Riba coneix i valora les tècniques tradicionals de l'ofici d'escultor i bona part la seva obra està materialitzada en terracota, fusta i bronze.[8] Però no es queda aquí i segueix experimentant amb nous materials, modelant directament amb resines, en les quals barreja marbre que li faciliten la realització d'obres de gran format com són el El minotaure, El maco-nu, Créixer, Segons bufa el vent, etc...[9]
Exposa regularment a la Galeria Tuset ( Barcelona), Palau de Caramany ( Girona), Galeria Carlos Lozano (Cadaqués) i altres espais de França, Suïssa, Luxemburg, Edimburg, Bèlgica i Estats Units. Té obra pública a diverses localitats de Catalunya, com ara Sant Jordi i el drac (a la plaça Catalunya de Figueres);El llançador de Llampaies, a la plaça Nova de Llampaies) o Josep Irla ( a la plaça Josep Irla i Bosch de Girona).[10]
El seu interès per la introspecció i els processos psicològics la fa entrar en contacte amb les línies emergents de teràpia psicocorporal i, durant vint anys, simultanieja l'activitat artística amb la de terapeuta morfo-analista (1991-2011).[11]
El contacte amb vivències i sentiments humans profunds marca un gir en la seva temàtica, que encara sentiments no tan tangibles com són la fragilitat humana, l'opressió o la necessitat de trencar barreres, incorporant en la seva figuració expressionista materials diversos com són la fusta, el ferro o elements simbòlics trets de la quotidianitat, com per exemple rodes de bicicleta. D'aquesta època és la sèrie de bronzes Caixes, que en gravat anomena Perduts en l'univers.[12]
L'any 2012, juntament amb d'altres socis, funda l'editorial independent Edicions Cal·lígraf, amb seu a Figueres, de la qual és editora artística, fent portades i il·lustracions per a alguns dels llibres publicats.
A l'any 2015 obté la Menció d'honor en la 3.ª Biennal Internacional mulheres d'artes, Espinho, Portugal.[13][14]
Des del seu vessant de gravadora i d'il·lustradora, ha fet diversos llibres de bibliòfil, com ara Els contes comestibles, de Jaume Torrent.
Obra pública [15][modifica]
Mercè Riba és autora de diverses obres públiques, entre les quals cal destacar Sant Jordi i el drac, Plaça Catalunya de Figueres (2011); El llançador de Llampaies, Plaça Nova de Llampaies (2007); Josep Irla, Plaça Josep Irla i Bosch de Girona (2006); Sant Llehí , Sant Antoni de Vilamajor (2005), o El poeta, escultor de la paraula Plaça Salvador Espriu, Sant Fruitós de Bages (2004).
Així mateix, Mercè Riba creà el Crist, talla de fusta, Sant Antoni de Vilamajor i la Marededéu, terracota policromada, també de Sant Antoni de Vilamajor.
D'altres peces destacades són el Peix de colors, marbre i resina de polièster, de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Barcelona (1999); Cal·líope, marbre i resina de polièster, Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, Barcelona (1998); La noia del llac, marbre i resina de polièster, font de Llavaneres (1997) i la Figura alada, escaiola armada, instal·lació Claustre de la Mercè, Girona (1993).
Referències[modifica]
- ↑ Mariona Sòria. Periodista.
- ↑ Emporda.info. «Els mons de Mercè Riba i Dani Torrent dialoguen a Ca l'Anita» (en castellà), 20-06-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Riba, Cedides per Mercè. «L'exposició de l'escultora Mercè Riba, a la Fundació Fita», 21-11-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Bartis, Cristina Vilà. «Mercè Riba i l'exploració de l'intangible, nova exposició a Roses», 01-07-2021. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Romeva i Rueda, Raül. «Mercè Romeva, la dona reivindicada a ‘Sa meu mare’, de Pau Riba Romeva». VilaWeb, 05-11-2014. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Miralles, Francesc. Mercè Riba. Barcelona: Tuset, 01 gener 2002.
- ↑ «Mercè Riba» (en català). Mercè Riba, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ Vilà, Cristina. «Mercè Riba reflexiona sobre desequilibris i fragilitat». Empordà, 30-03-2020. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Mercè Riba» (en català). Mercè Riba, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ «Mercè Riba» (en català). Mercè Riba, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ «Asociación Española de Terapeutas Morfoanalistas» (en espanyol). Asociación Española de Terapeutas Morfoanalistas, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ «Mercè Riba» (en català). Mercè Riba, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ EMPORDÀ.INFO. «Premien una obra de l'escultora Mercè Riba a Portugal», 19-05-2015. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «[4 Museu Municipal Espinho]» (en portuguès).
- ↑ «Mercè Riba». [Consulta: 15 abril 2024].