Merycopotamus
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Anthracotheriidae |
| Subfamília | Bothriodontinae |
| Gènere | Merycopotamus Falconer i Cautley, 1847 |
| Espècies | |
| |
Merycopotamus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels antracotèrids que visqueren a Àsia durant el Miocè mitjà i superior. Se n'han trobat restes fòssils al Pakistan i Tailàndia.[1] Foren els últims antracotèrids a desaparèixer. Tenien un crani molt semblant al dels primers hipopotàmids.[2] El nom genèric Merycopotamus combina els mots grecs μήρυξ (mèrix), que significa 'remugant', i ποταμός (potamós), que literalment significa 'riu', tot i que en aquest cas es fa servir en al·lusió a Hippopotamus.[3] Merycopotamus o els seus parents propers són uns dels possibles precursors dels hipopotàmids, juntament amb els pècaris.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Merycopotamus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ Prothero, 2017, p. 159 i 160.
- ↑ Pickford, 2008, p. 39 i 41.
- ↑ Rose, 2006, p. 293.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Merycopotamus |
- Pickford, M. «The myth of the hippo-like anthracothere: The eternal problem of homology and convergence» (en anglès). Revista Española de Paleontología, 23, 1, 2008, pàg. 31-90.
- Prothero, D. R. The Princeton Field Guide to Prehistoric Mammals (en anglès). Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-691-15682-8.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.