Metzineres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióMetzineres
lang=ca
Porta d'entrada al local de Metzineres. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacooperativa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2017
Governança corporativa
Seu
Lloc webmetzineres.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: metzineres Twitter (X): metzineres_org Instagram: metzineres LinkedIn: metzineres-coop Youtube: UCzVoNXrMtOIDFwDTzkTGHNQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Metzineres és una cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Barcelona, que brinda acolliment i serveis de reducció de danys[1] per a dones i persones no binàries que usen drogues i sobreviuen múltiples violències i vulnerabilitats.[2][3] El projecte es va iniciar l'any 2017 i es va registrar en la seva forma actual de cooperativa l'octubre de 2020.[4][5]

Història[modifica]

Aura Roig, antropòloga i alma mater del projecte, feu una tesi doctoral sobre dones que consumien heroïna de manera no problematitzada a Vancouver, on hi havia l'única sala de consum de tot Amèrica del Nord, que també era un espai per a reduir-ne els danys. Després viatjà a Colòmbia com a assessora tècnica en una fundació, on dissenyà i posà en marxa programes d'assessorament per a persones que s'injectaven drogues, prosseguint el projecte amb el seu company Andrés a Costa Rica, on buscaren les millors pràctiques relacionades amb una mirada més holística i de reducció de danys.[6]

El 2017 decidiren anar a Barcelona, on Aura Roig i les seves companyes crearen la xarxa de dones que usen drogues i que anomenarien Xadud, com a espai no masculinitzat i pensat per a dones. Continuaria gràcies a la fundació Salut i Comunitat, tot i que de forma autònoma, i també un temps de la mà de la fundació ICEERs, dedicada al consum de drogues i plantes medicinals com el cànnabis, l'ayahuasca, etc. El 2020, Metzineres es constituí com a cooperativa amb Alícia Nieto, que en dissenyaria les il·lustracions i la imatgeria, amb la col·laboració d'Andrés, que ja llavors es desvinculà del projecte. Reberen el suport de l'Associació Episteme, Intervenció i Acció Social, i el 2021 va se reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Servei d'Intervenció Especialitzat en Violències (SIE) en el pla sanitari local.[6][7][8]

La tarda del 3 d'agost del 2023, una membre de Metzineres, Shamira, va anar al local per a que li fessin un pentinat de trenes, i enmig de la sessió sortí uns minuts per airejar-se i fer algun encàrrec. Just en passar per la plaça d'Emili Vendrell, la part més alta del tronc d'una palmera datilera es va trencar i va desplomar-se sobre ella, matant-la.[9] El fet provocà una enorme commoció en el col·lectiu, que organitzà actes de memòria per la seva mort, on es reclamà una investigació rigorosa sobre l'accident i la depuració de responsabilitats.[10]

Serveis i activitats[modifica]

Carrer de la Lluna, al barri del Raval de Barcelona, on se situa Metzineres

Al local de Metzineres s'hi ofereixen diversos serveis essencials de salut i reducció de danys, cobrint necessitats bàsiques, com higiene personal, accés a internet, menjars calents, espais de suport mutu, modalitats de relacionar-se amb les comunitats veïnals,[11] ajuda a l'emprenedoria, l'expressió artística i activitats culturals com la Metziradio,[12][13][14] o el programa d'intercanvi de xeringues i l'espai de consum supervisat.[15] A més, ofereix un calendari d'activitats com tallers de perruqueria, cosmètica natural, noves tecnologies, cuina de paelles, així com sessions de pel·lícules i espais d'intercanvi de roba. L'únic espai restringit és el despatx de les treballadores, on es treballa una base de dades acurada i extensa sobre la realitat del col·lectiu i la situació de les persones que hi acudeixen.[6]

La cooperativa participa en activitats d'incidència, com la demanda d'accés a tractaments assistits amb heroïna.[16][17] Creuen que, a causa de les barreres d'accés a l'atenció mèdica i les bretxes institucionals, les dones i persones no binàries que usen drogues il·legals acaben vinculades a situacions de vulnerabilitat, i poden tenir dificultats per accedir als serveis socials o de salut als quals tenen dret. Per això, alguns observadors creuen que la cooperativa «representa un model prometedor de com els programes de reducció de danys poden brindar serveis essencials i suport a dones i usuaris de drogues no conformes amb el gènere, que han sobreviscut a situacions de violència».[18] També participa en conferències sobre reducció dels danys, fòrums internacionals com la Comissió d'Estupefaents de les Nacions Unides[19] i la reunió d'alt nivell sobre el VIH/SIDA, i grups activistes com la Xarxa Internacional de Persones que Usen Drogues.[20][4][21]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pereira, Isabel. «El origen perdido: la reducción de daños para las mujerxs que usan drogas» (en castellà). El Espectador, 26-06-2020. [Consulta: 20 juliol 2022].
  2. ↑ Ayuntamiento de Barcelona. «Metzineres SCCL» (en castellà). Movilidad y transportes. Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 20 juliol 2022].
  3. ↑ Roig Forteza, Aura. METZINERES: SHELTERING AND EMPOWERING WOMEN WHO USE DRUGS, SURVIVORS OF VIOLENCE (en anglès). Washington, DC: Washington Office on Latin America, 2019 (GENDER AND DRUG POLICY: EXPLORING INNOVATIVE APPROACHES TO DRUG POLICY AND INCARCERATION). 
  4. ↑ 4,0 4,1 Marín. «'Metzineres', hechiceras para el alma de mujeres vulnerables» (en castellà). La Vanguardia, 04-05-2019. [Consulta: 20 juliol 2022].
  5. ↑ Women and Harm Reduction International Network (WHRIN). «WHRIN Interview: Metzineres, Barcelona» (en anglès americà). whrin.site, 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Barberà Heras, Mar «“Hem creat un espai segur i lliure d’estigma per a dones que consumeixen drogues”». Social.cat, 11-02-2022 [Consulta: 4 agost 2023].
  7. ↑ Politico Studio. «Hepatitis C — a virus we already have the tools to eliminate» (en anglès americà). POLITICO, 28-08-2020. [Consulta: 20 juliol 2022].
  8. ↑ Generalidad de Cataluña. «El conseller Chakir el Homrani visita un servei que atén dones en situació de consum de drogues i violències masclistes a Barcelona» (en anglès). Govern.cat, 18-03-2021.
  9. ↑ M. Pauné, Meritxell «PALMERA RAVAL BARCELONA». El Periódico, 04-08-2023 [Consulta: 4 agost 2023].
  10. ↑ Baraza Curtichs, Pol «El Raval s'acomiada de la Samira, la noia que va morir ahir després d'haver-li caigut una palmera a sobre». VilaWeb, 04-08-2023 [Consulta: 4 agost 2023].
  11. ↑ Estirado. «El día que las 'metzineres' del Raval fueron modelos» (en espanyol europeu). El Periódico de Catalunya, 16-02-2022. [Consulta: 20 juliol 2022].
  12. ↑ Schultz. «Conjuros y Colocones: A mystic and poetic investigation on spells and potions as female cures by women who use drugs, the Metzineres.». christinaschultz.com, 2020.
  13. ↑ «Diseño que reconstruye dignidades» (en castellà). Yorokobu, 15-03-2022. [Consulta: 20 juliol 2022].
  14. ↑ «"Veiem en la ràdio una eina molt poderosa per donar a conèixer la realitat de les dones i servir d’altaveu a les seves demandes"». Teatre Arnau, 25-01-2021. [Consulta: 20 juliol 2022].
  15. ↑ Godfrey. «The Drug Policy Reform Movement Debates Its Next Moves» (en anglès americà). Filter, 12-11-2019.
  16. ↑ «“Entendemos que la reducción de daños no tiene que ver sólo con el uso de las drogas, sino también con esas violencias estructurales”». Hala Bedi. [Consulta: 20 juliol 2022].
  17. ↑ «Mojarse por los derechos de quienes usan drogas» (en espanyol europeu). Cáñamo, 22-08-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
  18. ↑ Jardine, Melissa; Burns. Training manual for gender-responsive harm reduction policing and law enforcement. New Delhi: UNODC India office, 2020. 
  19. ↑ United Nations Office on Drugs and Crime, Secretariat to the Governing Bodies. «SHIFTING THE NEEDLE: THE IMPACT OF GLOBAL DRUG POLICY ON WOMEN». A: Side-events report, 64th session of the Commission on Narcotic Drugs. Viena: Oficina de las Naciones Unidas en Viena, 2021, p. 24. 
  20. ↑ Takács. «Metzineres: From Survival to Fighting Back» (en anglès americà). Drugreporter, 08-11-2021. [Consulta: 20 juliol 2022].
  21. ↑ President of the United Nations General Assembly «Letter to all Permanent Representatives and Permanent Observers to the United Nations New York, dated 17 May 2021» (en anglès). Draft decision submitted by the President of the General Assembly: Participation of non-governmental organizations, civil society organizations, academic institutions and the private sector in the high-level meeting on HIV/AIDS. United Nations General Assembly, Document nºA/75/L.86, 19-05-2021, pàg. 8 [Consulta: 6 agost 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metzineres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metzineres&oldid=33447103»