Missa núm. 3 (Bruckner)
 Bruckner circa 1860 | |
| Forma musical | missa |
|---|---|
| Tonalitat | fa menor |
| Compositor | Anton Bruckner |
| Creació | 1867–1868 – Linz |
| Catalogació | WAB 28 |
| Instrumentació | orgue  |
| Estrena | |
| Estrena | 16 de juny de 1872 |
| Escenari | Augustinerkirche de Viena, |
  | |
La Missa núm. 3 en fa menor, WAB 28, d'Anton Bruckner és una missa per a solistes vocals, cor, orquestra i orgue.
Origen i context[modifica]
Després de l'èxit de la seva primera missa de l'any 1867, Bruckner va ser comissionat per escriure una nova missa per la Burgkapelle de Viena.[1] Bruckner va escriure la primera versió entre els setembres de 1867 i 1868,[2] a Linz (just abans del seu trasllat a Viena)[3] i realitzà lleugeres revisions entre 1877 i 1881, en preparació per a l'estrena al Hofkapelle,[4] principalment per fer front a "dificultats d'execució",[5] però també per tenir en compte el que havia après de l'estudi del Rèquiem de Mozart,[6] amb la correcció d'alguns casos d'octaves paral·leles, si no era justificat. A la dècada de 1890, Bruckner va seguir revisant l'obra,[7] però només hi va haver canvis molt poc significatius per a les parts vocals a partir de 1868.[8]
El compositor va dedicar la peça a Hofrat Imhof a "l'últim minut."[9] Leopold Nowak, però, creu que la peça va ser en realitat dedicada al director d'orquestra Johann von Herbeck.[10]
Bruckner va fer servir el Benedictus a la simfonia núm. 2, composta poc després de la missa.[11]
Orquestra[modifica]
El quartet de solistes vocals consisteix en una soprano, un contralt, un tenor i un baix. L'orquestra es compon de 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (en si bemoll), 2 fagots, 2 trompes en fa, 2 trompetes en do, trombons alt, tenor i baix, tuba, contrabaix, timbals i cordes.
Referències[modifica]
- ↑ p. [blank], Nowak (1960)
- ↑ p. 19, Simpson (1967)
- ↑ p. 48, Schönzeler (1978)
- ↑ p. 18, Hawkshaw (1997)
- ↑ p. 31, Hawkshaw (1997)
- ↑ p. 19, Hawkshaw (1997)
- ↑ p. XII, Hawkshaw (2005)
- ↑ p. 8, Hawkshaw (1997)
- ↑ p. 35, Redlich (1967)
- ↑ p. XI, Hawkshaw (2005)
- ↑ «Ressenya a hagaselamusica.com». Arxivat de l'original el 2013-08-20. [Consulta: 12 gener 2010].
Bibliografia[modifica]
- Brown (2002) A. Peter. Indianapolis The second golden age of the Viennese symphony: Brahms, Bruckner, Dvořák, Mahler, and selected contemporaries Indiana University Press
- Hawkshaw (1997) Paul. "An anatomy of change: Anton Bruckner's Revisions to the Mass in F minor" Cambridge. Bruckner Studies edited by Timothy L. Jackson and Paul Hawkshaw. Cambridge University Press
- Hawkshaw (2004) Paul. "Bruckner's large sacred compositions" Cambridge. The Cambridge Companion to Bruckner edited by Williamson, John. Cambridge University Press
- Hawkshaw (2005) Paul. "Foreword" Vienna Anton Bruckner: Sämtliche Werke: Band 18: Messe F-Moll: Studienpartitur Musikwissenschaftlicher Verlag der Internationalen Bruckner-Gesellschaft
- Kinder (2000) Keith William. Westport, Connecticut. The Wind and Wind-Chorus Music of Anton Bruckner Greenwood Press
- Jackson (1997) Timothy. August "Bruckner's 'Oktaven'" No. 3 Music & Letters Vol. 78
- Johnson (2008) Stephen. "Anton Bruckner, Masses no.s 1 - 3" New York. 1001 Classical Recordings You Must Hear Before You Die Rye (editor) Matthew. Universe
- Lovallo (1991) Lee T. "Mass no. 3 in f minor" New York. Anton Bruckner: a Discography Rowman & Littlefield
- Nowak (1960) Leopold. "Preface" Vienna Anton Bruckner: Sämtliche Werke: Band 18: Messe F-Moll: Studienpartitur Musikwissenschaftlicher Verlag der Internationalen Bruckner-Gesellschaft.
- Redlich (1967) Hans Ferdinand. "Preface" London Mass in F minor (revision of 1881) Ernst Eulenburg, Ltd
- Schönzeler (1978) Hans-Hubert. London. Bruckner Marion Boyars
- Simpson (1967) Robert. London. The Essence of Bruckner: An essay towards the understanding of his music Victor Gollancz Ltd
- Watson (1975) Derek. London. Bruckner J. M. Dent & Sons Ltd