L'Eta (en llatí: Oeta, en grec antic: Οἴτη) és un puig situat al sud de Tessàlia, a la part sud de la Ftiòtida i Fòcida septentrional, un ramal sud-oriental de la serralada del Pindos. El seu punt més alt fa 2.152 metres.[1]
Discorre en direcció sud-est, i forma una barrera natural al nord de la Grècia central. L'única entrada a Grècia des del nord és per l'estreta obertura que queda entre el mont Eta i el mar, coneguda com el pas de les Termòpiles.[1] La muntanya que es troba al damunt de les Termòpiles l'anomenen Cal·lídrom tant Estrabó[2] com Titus Livi.[3] (Titus Livi diu que Cal·lídrom és el cim més alt del mont Eta; i Estrabó està d'acord amb ell en descriure el cim més proper a les Termòpiles com la part més alta de la serralada. Però és molt més alt el mont Patriòticos, situat més a ponent. Estrabó diu que l'Eta té uns 200 estadis de longitud. Segons la mitologia grega i romana, aquí hi va morir Hèracles cremat per la seva pròpia mà, i els poetes romans li donen a aquest heroi l'epítet d'Eteu.[1]
Pel nom d'aquesta muntanya, el districte meridional de Tessàlia s'anomenava Etea (Οἰταῖα, segons Estrabó), i els seus habitants eteus (Οἰταῖοι, segons Heròdot[4]) També hi havia una ciutat, Eta, que es diu que va fundar Amfís, fill d'Apol·lo i Driope.[1][5]
