Montserrat Manent i Rodon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1940  (83/84 anys)Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa, traductora, poetessa |
| Família | |
| Germans | Ramon Manent i Rodon |
Montserrat Manent i Rodon (Mataró, 1940) és una fotògrafa, documentalista gràfica, traductora[1] i poeta catalana que va ser fotògrafa oficial del Congrés de Cultura Catalana.[2]
Va començar a treballar com a fotògrafa amb només quinze anys. El 1976 va iniciar la seva col·laboració en el Congrés de Cultura Catalana, celebrat entre 1975 i 1977, i en va ser fotògraf oficial, fent-hi un miler de fotografies. El gener de 2021, la Fundació Congrés de Cultura Catalana va anunciar l'inici d'un projecte de digitalització i documentació d'aquelles fotografies, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.[2]
El 1988 va recórrer els territoris de la Corona d'Aragó fotografiar monuments i obres d'art per a una col·lecció de sis llibres sobre aquells territoris. De totes les fotografies que va fer, només en van publicar dues, en el volum quart. La resta va conservar-les en el seu arxiu, que conté més de 100.000 negatius.[3]
Juntament amb Colita i Pilar Aymerich va participar en l'exposició «Des del cos, Maria-Mercè Marçal: literatura, maternitat, mort», que va estar comissariada per Isabel Segura i es va poder veure al Palau Robert de Barcelona i a Palma.[4] El seu arxiu conté més de 100.000 negatius
La major part de les obres que va escriure abans de 1976 no s'han publicat. Després va publicar quatre llibres de poesia: Descoberta de temps (1982), Uri (1987, amb pròleg de Vicent Andrés Estellés),[5] Camí de Petra (2001), Cant del Puig de Randa (2004) i Llibre de comptes (2017).[2] Com a traductora, algunes de les obres que ha traduït són les adaptacions per a la mainada de Ben-Hur, de Lewis Wallace (Bruguera, 1964) i Contes de Nadal, de Charles Dickens (Bruguera, 1966).[6][7]
L'any 2016, Montserrat Manent i Rodon va adherir-se al manifest del Grup Koiné «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent».[8]
Referències[modifica]
- ↑ Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar «Traductores: de les disculpes a les afirmacions». Literatures, 6, pàg. 45-66 [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Projecte de digitalització del fons fotogràfic sobre el Congrés de Cultura Catalana de Montserrat Manent Rodon». Fundació Congrés de Cultura Catalana, 21-01-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].
- ↑ Palau, Maria. «El llarg abandó de Sixena». El Punt Avui, 19-09-2016. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ Munmany, Mireia. Gestió del patrimoni literari català femení. Conceptualització i proposta d'anàlisi. (pdf) (tesi). Universitat de Vic, p.294 [Consulta: 4 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Uri/ Montserrat Manent - Fitxa». [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ Ortín, Marcel. «Charles Dickens». Visat, abril 2014. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ Estany Freire, Lara. La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2019-11-08 [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Texto íntegro del manifiesto del Grup Koiné a favor del catalán como única lengua oficial» (en castellà). El Periódico, 01-04-2016. [Consulta: 4 octubre 2021].