Natàlia Dolgorúkova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNatàlia Dolgorúkova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Ната́лия Бори́совна Долгору́кова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Наталья Борисовна Шереметева Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1714 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1771 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de les Coves de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i literatura de memòries Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSheremetev family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIvan Dolgorukov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMikhail Dolgorukov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBoris Petrovich Sheremetev Modifica el valor a Wikidata  i Anna Saltykova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPyotr, Count Sheremet'yev i MIkhail Sheremetev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Natàlia Boríssovna Dolgorúkova, rus: Ната́лия Бори́совна Долгору́кова, nascuda Xereméteva, rus: Шереметева (Sant Petersburg, 1714-Kíev, 1771), filla del comte Borís Xeremétev, i una de les primeres escriptores russes.[1]

Nascuda comtessa, la seva vida fou bastant atzarosa. El 1729 es va casar amb el príncep Ivan Dolgorúkov, amic íntim del tsar Pere II. Però amb la mort del tsar i l'arribada al tron de l'Imperi Rus d'Anna Ivànovna de Rússia, el matrimoni va ser deportat a Beriózovo, Sibèria. Després d'una denúncia i acusació de traïció, el seu marit va ser executat a Nóvgorod el 1739. A ella se li va permetre tornar a Moscou amb els dos fills del seu matrimoni.

Més tard va decidir traslladar-se a Kíev, per ingressar al convent de l'Ascensió Flórovski el 1758. Des del seu retir va redactar les seves memòries, i es convertí en la primera dona russa a publicar una autobiografia. La seva atzarosa vida i la fluïdesa del seu estil van fer del llibre un èxit, amb la qual cosa es va convertir també en una figura popular en la seva època.

Referències[modifica]

  1. D.S. Mirsky. A history of Russian literature from its beginnings to 1900. Northwestern University Press, 1999. Page 60.

Bibliografia[modifica]

  • Segura Graíño, Cristina. Diccionario de mujeres en la historia. Madrid: Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natàlia Dolgorúkova