Nicola Zaccaria
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1923  El Pireu (Grècia) |
| Mort | 24 juliol 2007 (84 anys) Atenes (Grècia) |
| Causa de mort | Malaltia d'Alzheimer |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, compositor |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Baix-baríton i baix |
| Instrument | Veu |
   | |
Nicola Zaccaria (El Pireu, 9 de març de 1923 - Atenes, 24 de juliol de 2007)[1] fou un baix grec.
Nascut a Pireu, Zaccaria va estudiar al Conservatori d'Atenes, on va debutar el 1949, amb 26 anys. Va cantar a La Scala el 1953 i, després, es va assegurar la seva condició de protagonista del repertori de baix. Va ser el baix principal de La Scala durant gairebé 15 anys.[1] Va cantar amb alguns dels cantants més famosos de la seva generació, com Maria Callas,[1] Leontyne Price, Franco Corelli, i Marilyn Horne, que va ser la companya de Zaccaria en la vida posterior. Tot i la intimidació de la competència, va desenvolupar una impressionant carrera internacional i va enregistrar més de 30 òperes per a importants empreses de gravació. Amb Callas va gravar nou òperes completes:
- Aïda (1955, com Il re d'Egitto)
- Rigoletto (1955, com a Sparafucile)
- Il trovatore (1956, com Ferrando)
- La Bohème (1956, com a Colline)
- Un ballo in maschera (1956, com Tom)
- Il barbiere di Siviglia (1957, com a Don Basilio)
- La sonnambula (1957, com Il conte Rodolfo)
- Turandot (1957, com a Timur)
- Norma (1960, com a Oroveso)
Segons John Ardoin al seu llibre The Callas Legacy, Zaccaria també va gravar sota el pseudònim Giulio Mauri en els enregistraments complets de Il trovatore i Turandot en què va aparèixer amb la soprano.
Nicola Zaccaria va morir a Atenes el 24 de juliol del 2007 per malaltia d'Alzheimer als 84 anys.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- http://www.gramophone.co.uk/newsMainTemplate.asp?storyID=2853&newssectionID=1
- Entrevista amb Nicola Zaccaria, 16 de novembre de 1988