Nina Miranda
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Nelly María Hunter 8 novembre 1925 La Aguada (Uruguai) |
| Mort | 1r gener 2012 (86 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Nina Miranda |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositora |
| Gènere | Tango |
| Instrument | Veu |
   | |
Nina Miranda (Montevideo, 8 de novembre de 1925 - Buenos Aires, 1 de gener de 2012[1]), el nom real de la qual era Nelly María Hunter, va ser una cantant i compositora de tango uruguaiana, que va destacar en la dècada de 1950.
Primeres actuacions[modifica]
Des de molt joveneta li agradava cantar i aviat va decidir que quan fos l'hora adoptaria el seu nom artístic del personatge dramàtic que interpretava Libertad Lamarque a la pel·lícula Puerta cerrada, que ella va veure quan tenia tretze anys. De molt petita va guanyar un concurs que organitzaven els Germans Dante i, com a premi, començà a actuar a la ràdio. Posteriorment, el 1942, va guanyar un altre concurs, amb el qual va obtenir un contracte per a tres mesos. Després va acceptar cantar a l'orquestra de senyoretes Las Golondrinas, que dirigia Teresita Añón, amb la qual va fer actuacions que incloïen una gira per Brasil, a la qual en va seguir una altra per actuar a São Paulo, amb Hilda Sorondo com a directora. A Montevideo van treballar en el Cafè Palace, que estava a sota del Palacio Salvo. Miranda va passar per diverses formacions, incloent les dirigides per Francisco Reinares, per Emilio Pellejero i la de Roberto Luratti. El seu primer enregistrament el va fer amb Juan Cao. En aquesta orquestra va fer duos amb Alberto Bianchi i el 1948 va fer una temporada en el xou de l'Hotel Rambla, amb l'orquestra de Pellejero, compartint cartell amb Eduardo Adrián.[2][3][4]
Amb Racciatti[modifica]
El director Juan Esteban Martínez, “Pirincho”, li proposa que gravin el tango Maula, que es convertí en un gran èxit; després d'això actuà amb Donato Racciatti en el sainet Tu cuna fue un conventillo, en el Teatre 18 de Julio, on a més de cantar Maula i De tardecita, estrenà Tu corazón.[3]
Amb Racciati va gravar al costat del cantor Roberto Lister Mano a mano, el tango de Celedonio Flores amb música de Carlos Gardel i José Razzano, però amb un agregat a la lletra, d'Humberto Corretja, en el qual la dona hi afegeix la seva pròpia versió dels fets.[3]
A l'Argentina[modifica]
A partir de 1955 es va instal·lar a Buenos Aires, on va actuar per a Ràdio Belgrano amb l'orquestra de Lucio Demare i va efectuar registres fonogràfics per al segell Odèon amb l'orquestra dirigida per Graciano Gómez. Quan arran del derrocament de Perón es normalitzen les relacions amb l'Uruguai, comença a alternar actuacions per a Ràdio L'Espectador de Montevideo amb el sextet d'Oldimar Càceres. Més endavant va actuar amb l'orquestra dirigida per Héctor Norton i després, amb la seva pròpia formació dirigida per Alberto Còrdova va seguir fins a 1958.[3]
Es va casar l'11 d'octubre de 1957 i a petició del seu marit va deixar l'actuació. Fins a aquest moment havia enregistrat 68 peces, 32 d'elles amb Donato Racciatti, 30 amb Graciano Gómez i Alberto Còrdova, 5 amb Juan Cao i una amb Esteban Martínez. Unes quantes a duo amb Víctor Ruiz o amb Roberto Lister.[5]
Va estar fora dels escenaris des de 1958 fins a la mort del seu marit, el 2004, any en què decidí tornar al tango i el públic la rebé com si no n'hagués marxat mai. Amb el Café de los Maestros va recórrer França, Anglaterra i Brasil. El 2008, amb les cantants María de la Fuente, Elsa Rivas i l'Orquesta Nacional de Música Argentina Juan de Dios Filiberto van presentar l'espectacle El retorno de las cancionistas a Harrods, on van cantar els seus temes més reeixits, evocant les èpoques d'esplendor del tango. L'enregistrament del seu disc Por la vuelta simbolitza el seu retorn.[2][6]
Nina Miranda tenia una impostació natural, una veu cristal·lina, un frasseig suau i expressiu i, en la seva faceta de compositora, va ser autora dels tangos Canción para mi amor, amb lletra d'Abel Aznar, i No hagas caso de la gente, amb música de Néstor D'Alessandro.
Referències[modifica]
- ↑ Telam. «Falleció en Buenos Aires la cantante uruguaya Nina Miranda», 01-01-2011. Arxivat de l'original el 4 de gener de 2012. [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Otero, José Maria «Nina Miranda, voz uruguaya del tango». El País, 07-01-2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Todo Tango. «Charlando con Nina Miranda, en su casa». Arxivat de l'original el 4 de novembre de 2011. [Consulta: 26 agost 2011].
- ↑ García Blaya, Ricardo. «Charlando con Nina Miranda, en su casa». Todotango. [Consulta: gener 2020].
- ↑ El País. «Nina Miranda estudia su regreso a los escenarios tangueros», 13-03-2004. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑ La Nación. «Un viaje a la historia del tango», 19-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-09-09. [Consulta: 2 gener 2011].
Enllaços externs[modifica]
- Mano a mano Lletra de Celedonio Flores amb un agregat d'Humberto Corretja, en la veu de Nina Miranda i Roberto Lister.