Norita
 | |
| Tipus | roques plutòniques |
|---|---|
| Minerals essencials | labradorita, ortopiroxè i olivina |
| Minerals accessoris | richterita i priderita i |
| Epònim | Noruega  |
| Referències | [1] |
La norita, també coneguda com a gabre ortopiroxènic, és una roca ígnia màfica i intrusiva composta principalment de labradorita, ortopiroxè i olivina. El terme norita prové de Norge, el nom noruec per a Noruega. La norita pot ser diferenciada del gabre només en làmina prima i observada sota microscopi petrogràfic. La principal diferència entre la norita i el gabre és el tipus de piroxè que presenten: la norita està composta per ortopiroxè, generalment per enstatita o hiperstena mentre que els principals piroxens que presenten els gabres són clinopiroxens, generalment augites.[2][3]
La norita es troba juntament amb gabres i altres roques màfiques i ultramàfiques en intrusions en capes que sovint es troben associades a dipòsits de platí com ara el complex igni de Bushveld (Sud-àfrica), el complex igni de Skaegard (Groenlàndia) i el complex igni de Stillwater (EUA). La norita és també la roca ígnia basal del complex de Sudbury (Ontario), que és el lloc d'impacte d'un cometa[4] i la segona regió minera de níquel del món.
Referències[modifica]
- ↑ «Lamproïta». Diccionari de Geologia. [Consulta: 23 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Carmichael, Turner and Verhoogen, 1974, Igneous Petrology, McGraw-Hill, pp. 603–620
- ↑ Hyndman, Donald W., 1972, Igneous and Metamorphic Petrology, McGraw-Hill, pp. 122–139, esp. references.
- ↑ Petrus, Joseph A.; Ames, Doreen E.; Kamber, Balz S. «On the track of the elusive sudbury impact: geochemical evidence for a chondrite or comet bolide (accepted for publication)». Terra Nova, 18-10-2014. DOI: 10.1111/ter.12125.