Vés al contingut

Nova Escola Catalana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNova Escola Catalana
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2017

Lloc webnovaescolacatalana.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NovaEscolaCatalana Twitter (X): novaescolaCAT Modifica el valor a Wikidata

La Nova Escola Catalana és una entitat cultural jueva ubicada a Barcelona.

El seu objectiu és recuperar i fer reviure el patrimoni i llegat de les antigues escoles d'estudis jueves catalanes.[1] També es defineix com a Bet Midraix català. Un grup d'estudi de les fonts i tradicions jueves de Catalunya, que pretén estudiar i donar a conèixer què va passar amb el judaisme català a partir del 1391, tant pel que fa a la població jueva que va marxar com la que es va quedar al Principat de Catalunya i a la resta de territoris de parla catalana.[2] A banda de programar activitats culturals, com visites guiades especialitzades al Call de Barcelona [3] o diferents xerrades divulgatives,[4] també organitzen celebracions de les principals festes religioses jueves, com per exemple la l'encesa de la hannukkiyyà per la festa de Hanukkà a la ciutat de Girona, en col·laboració amb el Centre Bonastruc ça Porta, del Patronat Call de Girona,[5] o a la sinagoga del Puig del Mercadal de Castelló d'Empúries.[6]

Des de l'octubre de 2017 publiquen regularment articles sobre Halacà, cultura i tradicions i també resums, explicacions i comentaris a la Torà,[7] així com comentaris en català a la paraixà setmanal de rabins com Nissan ben Avraham, Jonathan Sacks o Nathan Lopes Cardozo.[8]

El juny de 2018 varen participar en la pregària interreligiosa de suport a les famílies dels presos polítics i dels exiliats a la Basílica de Santa Maria del Pi, on va intervenir Moriah Ferrús en representació de la Nova Escola Catalana.[9]

Algunes de les activitats de difusió i de revisionisme històric es duen a terme a la Casa Adret, el Centre de la Cultura Jueva de Barcelona inaugurat el 2018, o a altres organismes que contenen patrimoni jueu, com el Museu d'Història dels Jueus de Girona.[10] Una altra de les col·laboracions de l'entitat és amb les Jornades Europees de la Cultura Jueva.[11]

Referències[modifica]

  1. Tramullas, Gemma. «Moriah-Ferrús: "Crec-que-el-segle-XXI-serà-el-segle-de-les-minories"», 12-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
  2. M'agrada, Catalunya «AVUI FA ANYS del saqueig del call de Barcelona» (en anglès). Catalunya M'agrada. Arxivat de l'original el 2018-08-05 [Consulta: 5 agost 2018].
  3. Visita guiada al call de Barcelona: La fe entre les pedres (per Pilar Calvo).
  4. «La diàspora jueva catalana per la Mediterrània». [Consulta: 6 octubre 2019].
  5. «Omplim de llum el Call. Celebració de la festa de Hanukkà» (en català). [Consulta: 24 novembre 2018].
  6. «Khanukà 5779 (2018-12-09)». Arxivat de l'original el 2018-12-30. [Consulta: 29 desembre 2018].
  7. «Tornant de Liorna». Arxivat de l'original el 2018-07-26. [Consulta: 26 juliol 2018].
  8. «Nova Escola Catalana». [Consulta: 29 desembre 2018].
  9. Món, El «Els presos polítics catalans, homenatjats amb una pregària interreligiosa» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2018-07-26 [Consulta: 26 juliol 2018].
  10. Girona, Diari de. «[https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/12/06/girona--celebra-festivitat-/950077.html Girona celebra la festivitat de Hanukk�]». [Consulta: 29 desembre 2018].
  11. htttp://www.fluido.es, Fluido Digital. «European Day of Jewish Culture: Barcelona,» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

  • Conferència «Les comunitats jueves catalanes, avui». Centre de Lectura de Reus 4 desembre 2017.[1]
  • Ajuntament de Barcelona. El judaisme.[2]