Oswaldo Gogliano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juny 1910  São Paulo (Brasil) |
| Mort | 24 juny 1962 (52 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Gènere | Samba |
Oswaldo Gogliano (São Paulo, 6 de juny de 1910 - Rio de Janeiro, 24 de juny de 1962) fou un compositor i director d'orquestra brasiler.
Biografia[modifica]
Oswaldo Gogliano més conegut com a Vadico, fou un compositor molt estimat. Vadico va col·laborar molt sovint amb el sambista carioca, Noel Rosa. Visqué durant 15 anys als Estats Units, on aconseguí la ciutadania estatudinenca i estudià amb el mestre Mario Castelnuovo-Tedesco.[1]
Començà estudiar música als 16 anys, després tocà el piano professionalment, època en què guanyà un concurs anomenat Això mateix és el que vull.[2] El 1929, Arranjei Outra fou gravada per Francisco Alves i Deixei de Ser Otario fou inclosa en la banda sonora del film Acabaram-se os Otários.[2]
Vadico va conèixer en Noel Rosa el 1932, en els estudis de gravació Odeon, i immediatament posà lletra a "Feitio de Oração", seguida de col·laboracions notables com "Feitiço da Vila", "Pra que Mentir", "Conversa de Botequim", "Cem Mil Réis", "Provei", "Tarzã, o Filho do Alfaiate", "Mais um Samba Popular", "Quantos Beijos" e "Só Pode Ser Você".[3]
Amb Marino Pinto, Vadico va compondre èxits com "Prece" i "Súplica". També col·laborà amb Vinicius de Moraes a "Sempre a Esperar".
El 1939 anà als Estats Units a presentar-se amb l'orquestra de Romeu Silva en l'Exposició Internacional Mundial de Nova York.[3] L'any següent, tornà a establir-se a Nord-amèrica a l'Estat de Califòrnia on i romandre durant vuit anys. Allà i enregistrà la música del film "Uma Noite no Rio", amb la famosa artista luso-brasilera Carmen Miranda, a partir d'aquí, actua com a pianista de la cantant en el «Bando da Lua».
A petició d'Universal Pictures, compongué "Ioiô" que acabà sent un tema per un altre film. Convidat per Walt Disney posà música 1943 per dibuixos animats "Saludos, Amigos", que representava el lloro] carioca com a símbol de Brasil.[3]
El 1949 corregué Europa i Amèrica dirigint l'orquestra de la Companyia de Balls de Katherine Dunham. A Broadway també va dirigir aquest conjunt amb molt d'èxit.
Tornà al Brasil el 1956, i començà a treballar com a director musical de «TV Rio».[3] El 1962 quan s'estava preparant per un assaig amb l'orquestra de l'Estudi Columbia, sofrí un atac de cor i morí sobtadament.