Otris
| ||||
| Tipus | Serralada i muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | mitologia grega | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ftiòtida (Grècia) i Stylida Municipality (Grècia) (en)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.726 m | |||
L'Otris[1] (grec: Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia. El seu cim culminant, el Guiüzi, situat al límit entre la Ftiòtida i Magnèsia, arriba a 1.726 msnm.[2] És un indret de baixa densitat de població: hi ha alguns llogarets, incloent-hi Anavra al nord-oest, Kokotí al nord-est, Paleokerassià al sud i Nereda al sud-oest. Fa 35 km d'oest a est i 25 km de nord a sud. Es troba al sud-oest del golf Pegaseu i el nord del golf Malíac. El cim de Guiüzi es troba a 19 km al sud d'Almirós, 27 km al nord-est de Làmia i 44 km al sud-oest de Volos. Els pics de la serralada passen del límit arbori. El principal component mineral de la roca és l'ofiolita.
S'establí una zona protegida de la xarxa Natura 2000 a gran part de la serralada, conforme a la Directiva Aus.[3]
Història[modifica]
El 5 de febrer del 1991, un Lockheed C-130H Hercules 748 s'estavellà contra la muntanya, amb 63 víctimes mortals.[4]
Mitologia[modifica]
En la mitologia grega, l'Otris fou el campament de Cronos i els altres titans durant la seva guerra de deu anys amb els Olímpics, coneguda com a titanomàquia. Fou també el lloc de naixement dels déus més poderosos, Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó. Fou assaltat pels Olímpics, amb Zeus, fill de Cronos, al capdavant. Zeus derrocà el seu pare i es feu amo i senyor del cel i la terra.[5]
Túnel[modifica]
El túnel de l'Otris és un túnel de 2,9 km situat a la secció meridional de l'autopista de la Grècia Central, entre Làmia i Xiniada. Passa per sota de l'Otris. Les obres es posaren en marxa el 2008, juntament amb la resta de l'autopista, però el 2011 s'aturaren a causa de la crisi financera del 2010 a Grècia. El 2019 es reprengueren les obres de la secció meridional de la via, incloent-hi el túnel. No ha estat una construcció fàcil.[6] És el túnel més llarg de tota l'autopista i serà un dels túnels de carretera més llargs de tot Grècia. A octubre del 2021 ja s'havia excavat el túnel a banda i banda de la muntanya.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1216. ISBN 9788441224223.
- ↑ «Oreivatein.com». Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Oros Othrys, Vouna Gkouras kai Farangi Palaiokerasias» (en anglès). Agència Europea del Medi Ambient, 2019.
- ↑ «Aircraft accident Lockheed C-130H Hercules 748 Volos-Néa Anchialos Airport (VOL)» (en anglès). [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑ Hesíode, Teogonia 630-631.
- ↑ «Athens-Thessaloniki trains suspended following tunnel flooding in Greece» (en anglès), 19-09-2020.
- ↑ «Major Railway Projects Funded under CEF 2014-2020» (en anglès). Atenes: Organismós Sidirodrómon El·lados, 02-12-2016.