Palau Solterra-Barberà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Solterra-Barberà
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanuda, 45-47, Flor, 4 i Av. Portal de l'Àngel, 9 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.385172°N,2.173392°E / 41.385172; 2.173392
Format perCasa Ramon de Sarriera Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52302 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona828 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Solterra-Barberà, també anomenat del Marquès de Barberà i de la Manresana,[1] és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna) i el carrer de la Canuda de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2] La finca inclou la Casa Ramon de Sarriera,[3] no compresa en la declaració de BCIL.[4]

Descripció[modifica]

És un palau urbà, compost per planta baixa i tres pisos. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials, i dels portals adovellats originals, només se'n poden entreveure algunes restes.[2] Als pisos, el parament és un encintat imitant carreus, i es balcons tenen obertures emmarcades amb carreus de pedra de Montjuïc, també uasada a la cantonera amb el carrer de la Canuda, arrodonida a l'altura del pis principal. El coronament té una cornisa motllurada i a sobre, una barana més moderna.[2]

L'interior també ha estat modificat, tot i que es conserven molts elements que permeten apreciar la seva gran sumptuositat.[2]

Història[modifica]

Segons el Cadastre de 1716, la finca de la cantonada (actual núm. 47 del carrer de la Canuda) era propietat de Ramon Feliu d'Ivorra i Salvà, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts.[5][6][7] El 1724, va adquirir a Maria de Minguella i de Ciurana,[8] vídua de Francesc de Fluvià i d'Aguilar,[9] la finca del núm. 45, separada de la seva per un carreró sense sortida i que arribava fins al carrer de Corder (actualment de la Flor), on hi havia una casa enderrocada al lloc corresponent a l'actual jardí.[10][11]

Casat amb Manuela de Vilallonga i Sayol,[12] fou succeït per la seva filla Caterina d'Ivorra i de Vilallonga,[13][14] que es va casar amb Francesc Xavier de Copons i de Boixadors, senyor de la Manresana i de Pontons, destacat austriacista que s'hagué d'exiliar a Viena.[15] El primogènit Agustí de Copons i d'Ivorra morí solter el 1762,[16] i fou succeït pel seu germà Ramon, que el 1767 va rebre el títol de marquès de la Manresana.[17] El 1774 va vendre la casa que tenia a la plaça de l'Àngel als Ardèvol i va anar a viure al casal de la plaça de Santa Anna,[18] on el 1791 va demanar permís per a posar un ampit en una finestra.[19]

Casat amb Maria Lluïsa Despujol i Alemany-Descatllar,[20][21] el títol i el casal foren heretats per la seva filla Maria Josepa de Copons i Despujol,[22][23] que es va casar amb Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà.[24] Després de la mort sense descedència dels seus fills mascles, els títols i el casal passaren a mans de la seva fila Maria Josepa de Pinós i de Copons (†1857),[25] casada amb Josep de Sarriera i Despujol, comte de Solterra.[26]

El 1849, la marquesa va demanar permís per a remuntar un tercer pis i convertir quatre finestres del segon en balcons al núm. 47.[11] El 1867, el seu fill Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra,[27] va encarregar al mestre d'obres Pau Martorell la remunta d'un tercer pis i la conversió en balcons de les finestres al núm. 45.[28][11] El 1870 va demanar permís per a enderrocar els núms. 41 i 43 i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Ramon Soriano.[29] Tanmateix, va morir aquell mateix any sense veure acabada l'obra, continuada pels tutors del seu fill i hereu Ramon de Sarriera i de Vilallonga.[11]

Façana del carrer de la Canuda, 45
Casa Ramon de Sarriera al carrer de la Canuda, 41-43
Quarteró núm. 68 de Garriga i Roca (c. 1860)

Durant la Guerra Civil espanyola, el palau va ser confiscat per la UGT i, un cop recuperat pels marquesos de Barberà a mitjans de la dècada del 1940, fou llogat al bibliòfil Josep Porter i Rovira, qui va traslladar-hi la seva llibreria, que es convertí en un punt de reunió de la intel·lectualitat del moment amb una gran activitat cultural i clientela internacional. El 1964, i aprofitant el veïnatge del Cine París (actualment desparegut), el seu fill Miquel Porter va crear la col·lecció cinematogràfica catalana i va convertir una de les sales del palau en un museu de cinema.[2]

Malauradament, la desaparició de la llibreria el 1981 va precipitar l'adequació del palau a nous usos comercials que han respectat poc l'estructura original.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pons, Agustí «Tres pioners de la represa cultural: Serrahima, Pedreira i Porter». Barcelona Metròpolis, 097, setembre 2015 [Consulta: 14 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Palau Solterra-Barberà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Casa Ramon de Sarriera». El Poder de la Palabra (EDLP).
  4. ↑ «Palau Solterra-Barberà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ «baronia de Sant Vicenç dels Horts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Ramón de Ivorra y Salvá». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  7. ↑ García Espuche i Guàrdia Bassols, 1984, p. 662.
  8. ↑ «María de MINGUELLA-TERRE y de CIURANA». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Francesc Antoni de FLUVIA-TORRELLES y de AGUILAR». Martín Rodríguez.
  10. ↑ AHPB, notari Gaspar Sayós, 3-3-1724.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Bosch i Bullich, 2018.
  12. ↑ «Manuela de Vilalonga y Sayol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  13. ↑ «Catalina de Ivorra y Vilallonga». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. ↑ «Maria Caterina d'IVORRA i de VILALLONGA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  15. ↑ «Francesc Xavier de COPONS-FALCÓ i de BOIXADORS». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  16. ↑ «Agustí de COPONS i d'IVORRA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  17. ↑ «marquesat de la Manresana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «Ramon Ignasi de COPONS i IVORRA». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  19. ↑ «Marquès de la Manresana. Plaça de Santa Anna. Casa. Posar un ampit a una finestra». C.XIV Obreria C-27/1781-208. AHCB, 14-12-1781.
  20. ↑ «Maria Lluïsa DESPUJOL i ALAMANY-DESCATLLAR». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  21. ↑ «Luisa de Despujol y Alemany-Descatllar». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  22. ↑ «Maria Josepa de COPONS i DESPUJOL». geneanet. Joan Vinyes i Parramon.
  23. ↑ «Josefa de Copons y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  24. ↑ «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martíl». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  25. ↑ «Josefa de Pinós-Sant Climent y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  26. ↑ «José de Sarriera y Despujol». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  27. ↑ «Ramón de Sarriera-Gurb y Pinós-Sant Climent». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  28. ↑ «Ramon de Sarriera. Canuda 45. Construir un pis». Q127 1832 bis C. AMCB, 06-1867.
  29. ↑ «Ramon de Sarriera. Canuda 41-43 i (Flor 2-4). Reedificar casas». Q127 Foment 2188 C. AMCB, 24-04-1870.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Solterra-Barberà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Solterra-Barberà&oldid=33574059»