El papir Ebers és un dels tractats de medicina més antics que es coneixen. Va ser redactat a l'antic Egipte, cap a l'any 1500 aC. Està datat l'any 8è del regnat d'Amenhotep I, de la dinastia XVIII. Descobert per Edwin Smith, el 1862, entre les restes d'una mòmia a la tomba d'Assasif, a Luxor, va ser comprat a continuació per l'egiptòleg alemany Georg Ebers, a qui deu el seu nom i la seva traducció. Es conserva actualment a la biblioteca universitària de Leipzig. És també un dels més llargs documents escrits trobats de l'antic Egipte: mesura més de 20 metres de longitud i uns 30 centímetres d'alt i conté 877 apartats que descriuen nombroses malalties i les corresponents prescripcions en diversos camps de la medicina: oftalmologia, ginecologia, gastroenterologia, etc. La farmacopea egípcia de l'època recorria a més de 700 substàncies, extretes majoritàriament del regne vegetal: safrà, mirra, àloe, fulles de ricí, lotus blau, extracte de lliri, suc de rosella, resina, encens, cànem, etc.
Reinhold Scholl, Der Papyrus Ebers. Die größte Buchrolle zur Heilkunde Altägyptens (Schriften aus der Universitätsbibliothek 7), Leipzig 2002; ISBN 3-910108-93-8.
Hans-Werner Fischer-Elfert (Hrsg.): Papyrus Ebers und die antike Heilkunde. Akten der Tagung vom 15. - 16.3.2002 in der Albertina/UB der Universität Leipzig. Harrassowitz, Wiesbaden 2005 (Philippika, 7), ISBN 3-447-05209-0.