Pere Farró i Llorella
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1894 Sarrià de Ter (Gironès) |
| Mort | 22 gener 1920 (25 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, il·lustrador |
Pere Farró i Llorella (Sarrià de Ter, 25 de novembre de 1894- Barcelona, 22 de gener de 1920) fou un pintor i il·lustrador català.[1]
Pere Farró i Llorella neix a Sarrià de Ter el 25 de novembre de 1894. Fill de Pere Farró i Muntaner, natural de Barcelona que treballava d’escrivent a la Farinera Teixidor i de Dolors Llorella de Santa Coloma de Farners. Era el tercer de cinc germans.[1] La seva germana gran, Francesca Farró, va ser una destacada bibliotecària.[2] Varis avantpassats seus: Pere Farró i Sala i Baudili Farró i Roca havien estat batlles de Sarrià de Ter i també estava emparentat amb Narcís Farró, alcalde de Girona assassinat el 1889.[1]
Tot i que va cursar estudis a “l'Escola Municipal d’Art de Girona”, amb Prudenci Bertrana de professor i a la “Gran Acadèmia Moderna” se’l considera un pintor autodidacte.[3] Va fer olis, aquarel·les i gravats i destaca sobretot pels seus paisatges.[4]
El 1914 va compartir el seu estudi del carrer Claveria amb Mela Mutermilch, durant la breu estada que la pintora polonesa va fer a Girona.[1]
Que hi hagi constància, només va mostrar la seva obra públicament en quatre exposicions col·lectives.[3] El 1916 fa la seva primera exposició a la Sala Athenea de Girona, de la mà de Rafael Masó,[4] el qual des del Diari de Girona li va dedicar les següents paraules:
«El treball d’en Farró s’emmiralla de ple en la pintura moderna que ha subseguit al impressionisme, des de Cezanne cap aquí, però és sucosa d’ingenuïtat i llibertat, sense convencionalismes i amb un fons d’inquietud i de tremolor que la fan altament simpàtica. La preocupació d’escola, cert que s’hi endevina també, però en la forma més atenuant, ja que es veu que és filla d’haver-hi nascut i d’haver-la mamada, però ben sovint ix ben enfora la persona, endevinant-se bé l'emoció sentida per l’artista i l'existència d’una ànima tota exquisida i delicada apte per a les més subtils sensacions».
Va fer diversos treballs d’il·lustració i de crítica d’art per la revista literària “Ofrena” [1]
Fou un dels fundadors i teòrics del moviment d'avantguarda ""Agrupació d’artistes catalans" amb altres pintors de l'època amb qui va exposar a les galeries Dalmau de Barcelona en diverses ocasions: el 1919, el 1920 i el 1922 després de mort.[3]
Va il·lustrar el llibre "Les cançons de l'instant " del poeta empordanès Jaume Maurici amb xil·lografies.[4]
Va morir de tuberculosi a Barcelona el 22 de gener de 1920 i està enterrat al cementiri de les Corts.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Coll i Bonet, Raimonda «Pere Farró i Llorella». Parlem de Sarrià, 2018, pàg. 34-37.
- ↑ «FRANCESCA FARRÓ, BIBLIOTECÀRIA SOTA LES BOMBES». [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Barbarà, Joan «Pere Farró i Llorella, el pintor.». Revista de Girona, 2018, pàg. 40-44.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bosch Martí, Lluís «Pere Farró, el pintor desconegut de Sarrià de Ter». Diari de Girona, 17-12-2018.